Valoració

Conclusió

Amb aquesta entrada, posem punt final a l'assignatura de Catalana Infantil I

Per finalitzar el blog faré una petita valoració i conclusió d'aquesta. En primer lloc, cal esmentar que al llarg de l'assignatura hem treballat tant continguts teòrics com practiques, hem treballat la poesia, el teatre, l'àlbum il·lustrat, la narrativa, les il·lustracions però sempre dona'n-li més importància a la part practica, ja que hem fet diverses pràctiques, exposicions, animacions lectores, clubs de lectura...

Quant a les pràctiques, hi ha de destacar que han sigut quasi totes en grup o en parelles, por la qual cosa hem treballat la col·laboració, la contractació d'idees, la cooperació, etcètera. A més, han sigut treballs diferents dels d'altres assignatures, ja que hem elaborat endevinalles, poemes i contes entre altres. Així, afavoreixen la imaginació i creativitat.

En referència a les exposicions i les animacions lectores considere que són un bon recurs per a treballar en l'aula, ja que com a futurs mestres estarem la majoria de temps parlant amb els alumnes, els pares i mares i amb altres mestres del centre. És de allò més clar, que les exposicions ens ajudem a perdre la vergonya i a aprendre a explicar-nos en públic d'una manera clara i amb el to de veu adequat. Per altra banda, les animacions lectores m'han agradat moltíssim, ja que d'aquesta manera hem treballat al mateix temps el vocabulari, l'exposició i la posada en escena. Àdhuc, ens han fet reflexionar sobre la importància de contar-li contes als xiquets des de xicotets, perquè veuen la literatura com un recurs enriquidor.

Pel que fa als clubs de lectura, s'ha d'esmentar que crec que són una pràctica molt útil per a fer-la en classe, puix que es comenten els diversos llibres i permeten a cadascú donar la seua opinió i punt de vista. Així mateix, podem adonar-nos que els llibres no són entesos per tots de la mateixa manera i a més que no lo agradem els mateixos llibres a tots.

A parer meu, pense que gràcies a les animacions lectores i als clubs de lectura podem gaudir de la literatura i sobretot aprendre d'una manera divertida compartint interessos i inquietuds. No obstant això, sí que he de dir que crec que hauria sigut bona idea fer l'examen abans d'anar-nos a fer pràctiques, ja que gener ens queda molt lluny i els nostres coneixements possiblement no seran tan amplis com ara.

Com a conclusió dir que l'assignatura de literatura catalana ha sigut molt enriquidora e interessant per a la nostra formació, perquè m'ha aportat molts aspectes positius i sobretot ha fet que adquirisca la competència literària, cultural, i lingüística, les quals són molt importants com a futura docent. Finalment, l´assignatura ha superat les meues expectatives, 

Finalment... espere que us haja agradat aquest blog!

Fins sempre!

A mi, què em passa?

LITERATURA CATALANA INFANTIL MIRA’M ALS ULLS / A MI QUÈ EM PASSA de Carme Morera i Tona Català

1.Tona Català és la verdadera autora dels textos. Intenta fer-ho des del punt de vista de la filla. Fins a quin punt penses que ho aconsegueix? Esmenta alguns capítols en els quals creus que el punt de vista és més encertat i esmenta’n d’altres on penses que veritablement hi interfereix el punt de vista de la mare, si és que creus que això arriba a pasar.

Al llarg del llibre A mi, què em passa? Tona Català intenta posar-se en la pel de la seua filla, Carme, però com a tota història, hi ha vegades en la que el punt de vista és més objectiu i altres on és més subjectiu.. D’una banda, quan als capítols que les meues companyes i jo consideren que el punt de vista és més encertats, cal mencionar en el capítol de “ M´agrada mooolt la platja” la mare diu que la seua filla no pot banyar-se i que es posarà trista. Aquest sentiment és encertat ja que hi ha clares evidències de que a la seua filla l´encanta la platja. 

D'altra banda, també trobem capítols on l’autora creiem que dona un punt de vista més subjectiu, interferint sense poder evitar-ho, el seu punt de vista com a mare. Aixó ho podem veure reflectit sense dubte ja que la mare posa un to adult que no pot evitar ocultar. Podem observar al llarg de la història que hi ha coses que diu que es imposible que sapiga la seua filla, i per tant, veiem els pensaments de la mare d´una manera més subjectiva. Un exemple molt clar seria el capítol de la seua amiga Alba i de les eleccions ja que són coneixements que Carme no pot tindre amb la seua edat i per tant ixen els pensaments de la mare.

2. Quin seria per a tú el lector/a model d’aquests llibres?

El termini “lector model” fa referència, a aquella persona ideal que tot autor imagina llegint la seua obra mentres escriu el llibre. Tanmateix, per a l’escriptora d’aquest relat, Tona Català, pensem que no existeix un lector model en concret, puix que el seu llibre potser considerat tant literatura infantil com literatura juvenil, ja que ella mateixa, en la conferència de la universitat d’Alacant, ens va dir que la literatura no té edat, que un bon llibre ho ha de poder llegir tothom. 

Arran d’això, aquest llibre no es troba a moltes escoles, ja que en alguns capítols s’utilitza un llenguatge considerat no apropiat pels més petits, com per exemple “puta” , “subnormal”, etcetera. Per això, hem arribat a la conclusió que l’obra A mi que em passa pot llegir-la tota la família, però és més recomanable que els seues lectors siguen xiquets a partir de huit-nou anys, ja que té alguns conceptes, els quals els xiquets més menuts no entendrien. 

3. Per què creus que han tingut tan bona acollida per part del públic?

En referència al èxit que han tingut els llibres, hem de comentar que creiem que ha sigut gràcies al fet de que la història está escrita per la mare de la protagonista de l’obra, com si fora la seua filla qui escriu el llibre. És a dir, per a escriure-la, Tona Català, es fica dins del cap de Carme amb l’objectiu d’escriure un llibre divertit i realista, contant les històries de la vida de la seua filla. 

Per altra banda, el nivell de comprensió és senzill, tant per la composició de les seues oracions com per el llenguatge que l’autora empra al llibre. A més, utilitza un lèxic fàcil d’entendre empleant moltes paraules quotidianes, les quals nosaltres utilitzem molt al dia a dia i per tant, són conegudes per tots. Això fa, que el lector s’aprope més al llibre i a la història llegint d’una manera lleugera i sense cap problema el relat.

La seua temática és realista , ja que conta la història de Carme a través de la seua experiència, d’una manera divertida, pretendent entretenir i donar valors, sense donar llàstima amb la discapacitat funcional que presenta la protagonista. 

A més, és un llibre que es troba dividit per capitols, cadascun d’ells amb un títol atractiu, els qual afavoreixen la lectura, atraient als lectors. Per últim, comentar, que molts xiquets podem ver-se reflectides amb Carme en alguns capítols, ocasionan ací un major desig per llegir-se el llibre. 

4. Creus que contribueixen a millorar l’actitud del públic lector envers les persones amb algún tipus de discapacitat funcional? Raona la resposta.

Les meues companyes i jo hem arribat a la conclusió que el llibre A mi que em passa és un bon recurs per a millorar l’actitud de la gent que ho llig front les persones amb una discapacitat funcional com és la protagonista, Carme.

L’obra ajuda a ver a les persones amb alguna discapacitat funcional igual a la resta de la gent, ja que moltes vegades pensem que són diferents a nosaltres o que no puguem fer les mateixes coses. Ara bé, al llibre podem observar que Carme és una xiqueta que fa vida normal, però això sí, hi ha vegades que fa les coses d’una manera més lenta o amb més dificultat que l’altres sobretot, quan era més xicoteta com per exemple, menjar a soles, gatejar, caminar parlar, llegir, pintar i tornar a casa tota sola des d’on la deixava l'autobús No obstant això, li agraden les mateixes coses que a tots, com pensar que vol ser de major, anar de concerts amb els amics, les tecnologies o anar de campament i a més, quan s’enfada amb els seus pares o germans diu paraulotes.

Com el llibre està escrit per la mare de la protagonista és més fàcil entendre la vida d’una persona amb discapacitat funcional i veure com la familia l’ajuda. Per tant, el lector està molt ficat en l’obra i podem posar-nos en la pell de ser familiar o la persona amb discapacitat.

Al relat podem trobar aquesta frase que le diu Enric a Carme “ T’has d’esforçar més que els altres xiquets per aconseguir les coses però també, les aconseguiràs”. Aquesta, pensem que és molt adequada a la història, puix que, es pot observar com el pare de Carme és realista però a la mateixa vegada vull fer-la entendre que ella també pot aconseguir tot el que es proponga al llarg de la seua vida, al igual que els altres xiquets, ja que tots són iguals i no hi ha cap persona que siga ni més ni menys que altra.

5. Creus que Carme Morera està suficientemente capacitada per a decidir si vol mostrar públicament la seua vida a través dels llibres?

Moltes persones poden pensar que no està capacitada per prende aquests tipus de decisions. Per aquesta gent, podem dir que no saben del que parlen i no tenen coneixements per dir això ja que en la nostra opinió Carme està totalment capacitada per dir si vol o no que es conega la seua història. 

Per afirmar-ho ens basem en que és una persona com qualsevol altra, pot decidir les coses com la resta del món. Aquesta xiqueta té una discapacitat que és veritat que la limita per fer determinat tipus d´accions, no obstant això, al llegir el llibre i ficar-nos dins del seu cap, podem entendre que no hem de veure-la diferent per aquestes limitacions ja que pot pensar com tots el que la rodegen. No hem de veure diferents als discapacitat sinó que hem de veure que cap persona és igual que altra i poder enriquir-nos d´aquesta diversitat. 

6. Comenta algún capítol que t’haja cridat especialmente l’atenció, tant positivament com negativa, i esmenta’n els motius.

Un capítol que ens ha cridat l’atenció, va ser el de Ens haurem de fer l’ànim. Ens ha cridat l’atenció tant positivament com negativament, per una banda ens pareix malament que recomanem als pares de Carmen portar-la a una escola especial perquè com diuen al capítol, sería fer un pass enrere molt gran ja que no aniria amb els seus companys, tan sols necesita un profesor de suport com fins ara i els pares diuen que d’aquesta manera, ha avançat moltíssim. Carmen sempre havia anat a l’escola amb els seus germans i una nova escola específica sense els seus companys no sería la millor opció.

Per altra banda ens ha cridat l’atenció positivament perquè al final van decidir que no aniria a eixa escola perquè el seu pare li va dir que no estaria contenta. Va a anar a l’escola a fer l’ESO amb els seus cosins. Pensem que aquesta va ser la millor opció ja que l’integració és molt important per a aquests xiquets i un canvi tan radical com passar d’anar a una escola ordinaria a una escola específica sería un canvi molt gros en la seua vida.

7. Què penses de l’estil? Pots caracteritzar-lo d’alguna manera?

Pensem que l´estil d´aquest llibre és difícil d´encasillar ja que no és el llibre estàndar que normalment ens llegim a l´escola sinó que va molt més enllà. Podem dir que el seu estil és molt àgil gràcies a la senzillesa i cotidanietat amb que l´autora presenta l´obra. A més, no segueix una història sinó que va contant en diferents capítols diferents moments de la seua vida.

Ressenya

CANO, Carles (2004). T’he agafat Caputxeta. Madrid: Bruño (Col·lecció: “Altamar”)128p, Il·lustracions de Gusti. A partir de 10 anys.

De primer antuvi, cal esmentar que l’autor Carles Cano va nàixer a València l'any 1957. És llicenciat en filologia catalana i a més, ha sigut docent en diversos instituts durant més de vint anys. A més a més, ha tingut altres tipus de treballs, ja que ha exercit de mestre de Ball, cambrer, guionista, locutor de radio i televisió entre altres. De totes passades, cal destacar que a principis dels anys 80, va començar escriure obres adreçades a un públic infantil i juvenil. Pel que fa a la seua trajectòria, l'escriptor, va començar a partir d'una aposta amb un amic.  Aquesta consistia a escriure deu pàgines per a un concurs de contes. Al cap i a la fi, Carles Cano va guanyar al seu amic i no va aconseguir el premi, però aquest fet podríem dir que el va motivar a seguir escrivint i gràcies a això actualment és contacontes i cantautor infantil. 

Respecte a l'il·lustrador del llibre, Gusti, abans que res,  cal destacar que va cursar els seus estudis a l'escola d'art Fernando Fader (Argentina) on va rebre el títol de tècnic en disseny i promoció publicitària. Àdhuc, hem de dir que s'inicià al món de l'animació en l'estudi "Catu Cineanimacion". Seguidament, va il·lustrar nombrosos llibres infantils i cartells, alguns dels quals han sigut publicats en més de 20 països, i fins i tot, ha participat en diverses exposicions col·lectives i individuals.

Quant a l’estructura de l’obra, cal ressaltar de primer antuvi que la història comença amb un pròleg, on apareix un ancià que vol contar als xiquets alguns contes tradicionals, com ara, La Ventafocs, Caputxeta Vermella, Blancaneus, El gat amb botes, Els tres porquets, etcètera. No obstant això,  és de allò més clar que la idea de la dona és trencar amb la percepció clàssica i els estereotips, per tal de donar-li un enfocament més modern i apropiat per als nostres dies. A més a més, aquesta obra de teatre també presenta un epíleg, on participen els mateixos personatges que en el pròleg. Al marge d’això, al text, es troben escenes, en les quals actuen els personatges dels contes clàssics que esmentava el vell. Aquestes es desenvolupen  entre el pròleg i l'epíleg, i es corresponen amb la part principal de l’obra  i a més a més destacaria que ocorren a un únic espai: el bosc. Abans d’acabar de comentar l'estructura del llibre s’ha d’afegir que les escenes són tallades per anuncis publicitaris, representades també per personatges de contes tradicionals, però, això sí, diferents dels que apareixen a les escenes de la part central.

Abans de tot, el llibre de literatura infantil T’he agafat Caputxeta, narra la història de la Caputxeta Vermella, però d’una manera totalment diferent de la que tots estem acostumats a escoltar. Això és evident, ja que l’autor ens fica en un món divertit i diferent al conte clàssic, on ixen diversos personatges trencant el seu paper tradicional, destacant de tots ells la seua protagonista que és una xiqueta valenta que li planta cara al llop, aquest animal  ja no és molt feroç, tot seguit, apareix Dràcula, un altre personatge al qual ja no li agrada xuplar sang, entre altres.  Malgrat això, les característiques d'aquest text demostren que el seu principal destinatari és el públic infantil, més concretament els xiquets de tercer cicle de primària.

El nivell de comprensió de la història és senzill, perquè la composició de les oracions no és molt complexa. Així mateix, utilitza un vocabulari assequible per al públic al qual va adreçada l’obra, a excepció d’algunes frases fetes com ara, “t’he agafat amb les mans a la massa”, “jo per ací tu per allà i per la mar brama el bacallà”, “mira’m per on , dos pardals del mateix tret” i “ni però ni poma”. A continuació , pel que fa als diàlegs cal dir que són curts i que inclouen una gran quantitat de frases exclamatives i interrogatives que fan la lectura més fluida. Aquest fet, també és possible gràcies a l’existència de cançons, que ens complementen de forma divertida la història. Al mateix temps, l’obra, fa al·lusions als canvis de vida en la societat actual, enllaçant-los amb la nova mentalitat de la dona com per exemple aquesta frase que apareix al llibre “açò és una coseta de defensa personal que no està la vida com per anar sola i indefensa pel bosc”. A més d’això,  estan les tallades que fa l’autor per anar a publicitat. De totes passades, he de dir que algunes pàgines tenen massa càrrega de text, i no deixen espai entre paràgrafs o àdhuc hi ha un.

Respecte a les il·lustracions,  cal comentar que són de gran rellevància en aquesta obra, ja que estan presents en totes i cadascuna de les pàgines. És evident que l’il·lustrador, va decidir que les seues imatges es caracteritzen pel seu fons rosa i els dibuixos en negre, és a dir, va apostar per una tonalitat simple, puix que únicament hi ha dos colors al llarg de tota la història.

En relació a la part més estètica, el llibre posseeix una enquadernació i uns plans resistents, adequats al públic al que s’adreça l’obra. El dibuix de la portada és atraient i divertit i a més representa amb claredat a la protagonista del relat. La tipografia és senzilla i clara, la qual cosa permet als xiquets una lectura còmoda i ràpida.

Arran d’això , els protagonistes es mouen únicament a dos espais físics, en primer lloc  l’escenari en el pròleg i l'epíleg i seguidament el bosc a la part principal. A més, tota l’història no transcorre en un temps breu i sense interrupcions, perquè com he dit abans, aquesta obra es caracteritza pels seus anuncis entre les diferents escenes.

És d’allò més important, ressaltar que la història s’acomiada amb els mateixos personatges i al mateix espai que al principi, és a dir, en l’escenari i amb l’ancià i la dona. Ara bé, és una obra que dóna la possibilitat a desenvolupar la imaginació i la creativitat perquè  cadascú puga finalitzar el conte com més li agrada o li crida l’atenció.

A la fi, per a concloure, des del meu punt de vista, podria expressar-hi que a pesar de ser un conte clàssic és a més molt innovador. Encara que, els protagonistes són els personatges tradicionals emprats en les històries per a infants Carles Cano, li dóna una visió divertida i entretinguda on demostra que es poden crear històries noves, i sobretot que no totes han de tenir el mateix tema, el mateix desenvolupament i el mateix final, ja que l’última part d'aquesta obra és totalment impredictible.

Animació lectora: Roald Dahl i Charles Perrault

Hui és l'últim dia de l'assignatura Literatura Catalana Infantil i amb això acaben les animacions lectores.

Roald Dahl

Abans de res, cal esmentar que el primer grup de hui, ha fet la seua animació lectora amb titelles i s'han inspirat en les obres de Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, Els Culdolla i Les bruixes, escrites per l'autor Roald Dahl.

L'autor va nàixer l'any 1926 a Gales, però la seua carrera com a escriptor no va començar fins a 1942 en Washington. A l'escola pensaven que no tenia habilitat per a escriure, però els va sorprendre.

Pel que fa a la representació, cal esmentar que ha sigut molt original, puix que posar els fons amb el projector ha sigut una molt bona idea que cap va fer abans. A més, el decorat era molt bonic i es notava que ho han fet ells. Per altra banda, les companyes han decidit fer una mescla dels quatre contes en una sola història.

Per a finalitzar l'exposició, el grup ha decidit fer un Kahoot amb informació de l'autor, aconseguint ací que tots estigueren molt atents. El premi per als tres primers era un xocolate de la fàbrica de Willy Wonka. Com a conclusió, m'ha paregut una història molt divertida, curta, àgil i amena!

Charles Perraul

El segon grup de hui, ha fet l'animació literària amb una actuació molt graciosa, inspirant-se en l'obra de La Ventafocs. L'autor d'aquesta obra és Charles Perrault, escriptor Francès que va nàixer l'1 de gener de 1628. Va estudiar dret i des de l'adolescència va tenir una forta inclinació per la literatura i va a escriure quaranta-sis llibres.

Els companys van presentar a l'autor en forma d'entrevista amb un vídeo molt divertit en el que eixien ells mateixos. La representació va estar molt maca!, ja que els meus companys han decidit fer l'obra de La ventafocs amb un enfocament diferent i innovador. Puix que, eren quatre xics ells que han fet de la madrastra, les germanastres i la ventafocs.

És una obra que jo coneixia molt, podria dir que és una de les meues obres preferides de quan era xicoteta, però sobretot m'ha agradat molt com ho han fet. a més, crec que és un llibre interessant per a tractar amb els nens i parlar de la igualtat, respecte i els valors humans,

Finalment, la representació m'ha cridat moltíssim l'atenció perquè crec que ho han fet de manera atractiva per als xiquets i és una bona manera d'entretenir a l'alumnat.

Animació lectora: Germans Grimm i Enric Valor

Els germans Grimm

Abans de res, la primera animació lectora que s'ha fet hui ha sigut Caputxeta Vermella i els tres porquets, la qual hem representat les meues companyes i jo. Quan a l'estructura de l'animació, cal esmentar que crec que ha sigut la correcta, puix que abans de fer l'obra, hem fet un petit resum dels autors d'aquestes obres d'una manera diferent de la resta de la classe. En referència a ells, cal ressaltar que van ser ells que van inventar la frase “ hi havia una vegada” i que van a escriure quasi més de 200 contes. Per altra banda, van aprendre que al llarg de la seua vida, van viure a diferents llocs i que sempre van treballar com bibliotecaris. A més, ambdues van compartir el gust per la tradició des de molt xicotets.

Seguidament, després de finalitzar el vídeo, hem començat la representació, la qual van decidir fer-la amb titelles, ja que considerem que als xiquets li agraden molt i a més, creiem que a vegades se senten identificats. Al llarg de la representació, la companya que feia de narradora, va interactuar amb la resta de la classe, per a fer ací l’obra més amena i entretinguda.

Per a concloure, cal dir que hem decidit enfocar l'exposició d’aquesta manera, per a tractar de simular que ens trobarem a una classe de primària fent l’animació lectora amb els nostres alumnes. Per això, va aparéixer la mestra explicant als seus alumnes el que farien a la classe de hui.

Espere que us haja agradat! Ací, teniu el video dels autors  https://youtu.be/smgNa7gZT_E

 

Enric Valor

En primer lloc, abans de començar a parlar de la segona animació lectora, anirem a conéixer al seu autor, Enric Valor. Enric Valor, va nàixer a Castalla en 1911 i des de molt petit va tindre vocació per l'escriptura. No obstant això, quan era més major va aprofundir al valencià. i per això hui en dia, es pot dir que és el principal promotor de l'estandardització i normalització d'aquest idioma. A més, va publicar una sèrie d'obres de Jamaica. Sobretot, Enric Valor, és conegut gràcies a les seues rondalles.

Quan a la representació, cal esmentar que han introduït a l'autor amb un vídeo molt entretingut i cridaner, el qual m'ha cridat molt l'atenció. A més, per a fer la representació han portat a classe diversos materials. Aquest fet, considere que és important de cara al futur, ja que als xiquets els agraden molt els materials de manipulació.

Arran d'això, ens han fet participar en la seua animació a través d'una cançó i de diferents fragments d'obres que havien de llegir en veu alta i elegir el títol d'aquest fragment entre una sèrie d'opcions. No obstant això, pense que l'animació ha sigut un poquet curta.

Animació lectora: Francesc Gisbert i Joan Pla Villar

Francesc Gisbert

La representació de hui s'ha basat en el llibre, La Maria no té por de Francesc Gisbert i m'ha agradat molt perquè han fet una animació diferent de la resta de grup. En referència a l'autor, cal destacar que a més de ser escriptor i traductor que té un doctorat en filologia Catalana en la Universitat d'Alacant. A més a més, és professor de llengua i literatura i imparteix cursos de formació docent per al CEFIRE.

Per a començar, han presentat a l'autor a través d'un vídeo de dibuixos en el qual gràcies a una entrevista hem pogut escoltar com Francesc Gisbert contestava a una sèrie de preguntes. Aquest fet aconsegueix que la representació siga més real i atractiva.

Quan al tríptic, cal esmentar que compta amb la informació justa i necessària i que a més té una bona organització. Arran d'això, la representació ha sigut amb ombres, i per tant, ha sigut molt original. La història s'hi ha comprés fàcilment, ja que a mesura que s'incorporaven nous personatges la narradora donava una explicació d'aquestes. La història era divertida i s'adapta al nivell de xiquets de primària.

Respecte als materials, cal dir que els espais a vegades es quedaven una mica xicotets en alguns moments, i això impedia que poguérem veure'l tot clarament. Per a concloure destacar el final, puix que ens han sorprés quan han llançat uns globus que ningú esperava.

Joan Pla Villar

La segona animació de la classe de hui s'ha basat en la trilogia de llibres "L'autobús Jordiet i la Bruixa Elisenda" escrites per Joan Pla Villar. L'escriptor va nàixer a Artana i pertany a la generació de la postguerra i a més és un dels autors més importants de novel·les juvenils a València.

Les companyes han presentat a l'autor dels llibres a través d'un vídeo molt original en el qual apareixen elles mateixes simulant que feien un viatge al passat per a fer-li una entrevista a l'autor.

La representació ha sigut molt entretinguda i cridanera per als xiquets. A més, cal esmentar que seguia un ordre lògic i senzill pel qual considere que s'adapta als xiquets que ens trobarem en un futur a l'escola. La simulació de l'autobús feia més creïble la representació.

A més, la inclusió de música en determinats moments aconseguia que l'obra resultara més divertida i que el públic es ficara més en el paper, cridant la seua atenció.

Animació lectora: Anderson

Anderson

El grup de l'animació de hui ha combinat marionetes i teatre en una mateixa representació i això ha resultat molt interessant. A més, han enllaçat correctament tres obres diferents de l'autor H.C Andersen com són: La sereneta, El soldadet de plom i La venedora de mixtos.

Abans de res, d'aquest autor hem pogut aprendre que va nàixer en Odense (Dinamarca). En podríem continuant dient que gràcies al canceller Jonas Collin, que va ser el que li va manar a l'escola de Slagelse per a rebre una instrucció formal, ha arribat a ser l'home tan reconegut i admirat que hui tothom conec. Per últim, pel que fa a l'autor cal dir que hem aprés que les seues primeres creacions van ser escrites al carrer i que ningú confiava que els seus treballs eren bons.

En referència a la representació teatral, cal mencionar que no han fet únicament una sola cosa, sinó que van alternar una obra de teatre de titelles amb dues històries narrades pels mateixos protagonistes dels contes representats. Aquest fet tenia per objectiu que la representació fóra entretinguda i dinàmica i pel que fa al vocabulari que han emprat i l'ordre que han sigut considere que ha sigut l'adequat.

En conclusió, cal comentar que m'ha impressionat molt gratament com han enllaçat les diferents històries aconseguint que els tres contes semblaran u. Al marge d'això, igual que en totes les animacions lectores ens han donat un tríptic que pense que està molt complet complint els requisits.

Conferència de la poesia clàssica a la ciència ficció: Lectura, reescriptura i pensament crític en les literaturas ibèriques.

Confèrencia Àngela Fernandes

Avui, al saló d'actes de la facultat d'educació hem rebut una conferència relacionada amb la poesia. Abans de res, cal fer referència a la veu de la xarrada, Ángela Fernandes, doctorada en teoria de la literatura per la universitat de Lisboa.

En primer lloc, ens ha parlat d'una conclusió pròpia, és d'allò més clar, que ens va comunicar que tots els escriptors que hi ha al món anteriorment han sigut lectors, ja que els textos són el resultat del coneixement d'altres textos i, sobretot, ha continuat dient que la renovació és permanent i que aquesta no existiria sense la història literària i sense la història de les interpretacions.

Seguidament, per a parlar-nos de la poesia ha fet ús d'una gran quantitat de poemes, procedint seguidament al seu anàlisis. Àdhuc, ha llegit un poema de Nietzsche que reflecteix el joc d'emocions que segueixen els poetes a més de deixar clar que la poesia i l'art no són un brot espontani.

Per altra banda, després de la lectura del poema de Carles d'Oliveira, Ángela Fernandes ha volgut remarcar que cada poema és com un ser viu que existeix com la matèria i a més a més, que el llenguatge és la matèria que sempre es recrea.

Seguidament, ha narrat dos poemes per a fer-nos entendre que la poesía es fa de paraules i que per això hem d'estar molt atents al fragmentari de cada poema. Ocasionant, que mai hi haja un significat únic, ja que cadascú té un punt de vista diferent. Aquest fet, ens permet fer debats i donar lloc a una gran varietat d'opinions

Per a finalitzar, ens ha llegit fragments del llibre futurs peligrosos de l'autora Elia Barceló. És de allò més clar, que tant aquesta lectura com els poemes s'han fet amb la intenció de crear debats i dilemes ètics com la clonació i la realitat virtual.

Per a concloure, pense que aquesta conferència ha sigut de molta utilitat i ens ha demostrat que cadascú pot tindre una concepció diferent del mateix poema, ja que això és el que pretenen els autors amb el mencionat joc d'emocions. A més, he aprés que gràcies a totes aquests factors existeixen els debats i els clubs de lectura.

Animació lectora: Pasqual Alapont

Pasqual Alapont

En principi, cal dir que l'animació de hui ha superat les meues expectatives i no només les meues sinó les de tota la classe perquè han jugat amb la nostra curiositat sense saber que anaven a fer.

En l'animació de hui han representat una obra de l'autor Pasqual Alapont, aquest ens resultava conegut perquè a l'escola havia llegit llibres d´ell i a més ha classe ja ho havien treballat i vis diverses vídeos sobre ell. Pel que fa al tríptic, aquest ens explicava moltes coses interessants de l'autor però d'una forma molt original.

Quan a l'animació m'ha impressionat molt gratament, sobretot perquè han jugat amb la nostra curiositat sense saber que anaven a fer i que seria el següent. El grup ha fet una simulació dins d'un avió, La immersió ha sigut molt real, ja que ens han rebut entregant-nos un tiquet com si fórem passatgers d'un avió. A més, han representat tots els personatges que hi ha en aquest i els mateixos actors de l'obra estaven asseguts entre el públic. Representar quatre escenes diferents en un temps tan limitat fa que per moments la història no s'entenga i perda el sentit.

En conclusió, ha sigut una gran interpretació, però, això si, crec que ha sigut molt curta o potser a mi m'ha agradat tant que tenia ganes de més. Terminant la història d'aquesta manera, han aconseguit el seu propòsit que és fomentar la lectura i que el públic vulga saber-ne més. A més, pense que l'obra ha tingut l'enfocament perfecte, fent diferents escenes gracioses i disfressant ací els personatges.

Animaciò lectora: Mercé Company i Carles Cano

Mercé Company

La primera animació realitzada en classe per les companyes ha sigut una representació de titelles. S'han inspirat en les obres de La caputxeta vermella i Les tres bessones, escrites per l'autora Mercè Company.

En primer lloc, abans de parlar d'aquesta obra, cal conéixer millor a l'autora del llibre, Mercè Company. Aquesta, va nàixer el 19 de maig a Barcelona. Va estudiar periodisme, però a pesar d' això, mai va deixar de costat la passió que sentia per la literatura.

Ara bé, l'elecció que han triat les meues companyes per a fer l'animació lectora, ha sigut molt graciosa i entretinguda, a més de ser molt visual, amb una història fàcil i adaptada als xiquets. Així mateix, el vocabulari que han emprat i l'ordre ha sigut adequat, ja que ho han fet com si nosaltres fórem xiquets de primària.

Pel que a mi en concert, cal comentar que m'ha despertat l'interés per llegir altres contes infantils i sobretot, d'emprar-los en un futur a l'aula amb els meus alumnes. A més a més, considere que la dramatització és un recurs fantàstic, ja que a més de ser divertit i interessant per als xiquets, també ajuda a fomentar la lectura i a aprendre a través de la literatura.

Per a finalitzar, crec que de cara a un futur, haurien d'interactuar amb el públic un poc més, ja que això ajudarà a fer que tothom mantinga l'atenció centrada a l'obra.

Carles Cano

La segona animació lectora de la classe de hui ha sigut molt interessant, m'hi ha sorprengut molt. Per a començar, han repartit un tríptic per a cada grup i la veritat que està ple d'informació, però això si, la necessària, ja que s'adequa perfectament al que demanava la professora. S'han inspirat en el llibre, T'ha agafat Caputxeta.

Pel que fa a l´autor, aquest s´anomena Carles Cano, va nàixer a València i a més de ser escriptor és conegut per ser contacontes. Quan a la representació teatral, han aconseguit l'atenció completa del públic, tothom hem gaudit d'aquesta moltíssim. A més, han fusionat i enfocat les diferents històries d'una forma molt original.

En la meua opinió, m'atreviria a dir que ha sigut la millor opció a triar, ja que la història representada trenca amb els estereotips dels contes tradicionals. És un fragment agafat de l'obra teatral que presenta als personatges tradicionals com són la Caputxeta Roja, la Ventafocs, etc. però de manera totalment diferent. La Caputxeta sap defendre's per ella mateixa i la Ventafocs ja no vol que el príncep la salve. Aquests valors són molt importants i seria meravellós transmetre'ls a una classe de primària al mateix tema que es fomenta la lectura.

En conclusió, gràcies a les meues companyes per fer-nos passar aquesta estona i a més per crear-me aquesta curiositat per saber-ne més de l'autor i les seues obres.

No obstant això, pense que hi haurien d'haver parlat més i fer una introducció de l'autor abans del teatre que s'ha fet.

Club de lectura: El vell i el far

Una vegada finalitzada la lectura de “El vell i el far”, hem fet una reflexió conjunta. Aquest llibre està protagonitzat per una xiqueta que s'anomena Cristina i viu amb el seu avi. El conte narra la vida d'aquesta, contant que viu solament amb el seu avi perquè la seua àvia havia mort. A més, ens parla de la frustració que vivia Cristina quan va saber que el seu avi s'enamora d'una professora anomenada Susana.

La història transcorre a l'estiu, i és possible saber-ho perquè quan anava al far amb la bicicleta feia molta calor i a més anava a la piscina amb els amics del grup de teatre. El club de teatre va ser creat per què quan era xicoteta va escriure una història i el seu somni era fer la representació d´aquesta. Va ser interpretada al Prat. Quant als espais principals, trobem la urbanització de la xiqueta i el seu avi, la casa de la millor amiga de Cristina i el far, aquest últim és el més important i,a més, és un espai real situat a Xàtiva.

El vell i el far és un llibre molt fàcil de llegir i la grandària és adequada per a ser llegit per tota la família tant els més majors com els xicotets. A l'autora del llibre li van dir que escriguera un llibre que és poguera llegir tant per un xiquet de la família com pel més vell de la casa. L’obra utilitza moltes frases fetes i menjars que s'ha de destacar, ja que això aproxima més als lectors a la ciutat on podem trobar el far, és a dir, a Xàtiva.

Pel que fa a l´edat recomanable per llegir-ho, pensem que és un llibre que haurien de llegir xiquets de més de 10 anys, ja que implica una major agilitat i no apareix una gran quantitat d'il·lustracions. Per tant, el podem utilitzar en una classe del segon cicle de primària. D'aquesta manera els agradaria més i la lectura es faria més àgil i el debat que faríem a classe seria molt més enriquidor.

Per a concloure, en la nostra opinió, estem d’acord que a la nostra biblioteca d’aula tindrien aquest llibre, ja que es pot ver la relació que hi ha entre Cristina i el seu avi. Els xiquets de la nostra classe podrien empatitzar posant-se en el lloc dels pares que sempre es preocupen d’ells com l’avi de Cristina, és a dir, podem treballar l’empatia a la nostra aula. També és molt important ressaltar que posa molt valor a la figura dels avis, puix que moltes vegades no els valorem suficient i són molt importants en la nostra vida.

Conte embastat

A llegir!

De primer antuvi, abans de començar a llegir el nostre conte embastat, us explicaré en què consisteix aquest, ja que per a la majoria de vosaltres possiblement siga un terme desconegut. Aleshores, ens proposem a exposar la següent activitat a través de presentar una sèrie d’elements que serveixen de guia per a escriure un conte, és a dir, és necessari, donar les pautes bàsiques per no perdre el fil argumental.

En principi, s'ha de tractar que cada alumne/a enfile els elements prèviament seleccionats mantenint l’estructura per a garantir la coherència que necessita tot conte.

El procediment didàctic és el següent:

En primer lloc, li proposem a l’alumnat l’esquema dels punts bàsics que constitueixen l’estructura del conte.

Després, es realitza una “pluja d’idees” i es demana als xiquets i xiquetes que responguen a les preguntes. Aconseguint així una bona pila d’exemples per completar cada apartat.

Seguidament, cada xiquet/a tria la resposta que s’estima més entre totes les possibilitats que s’han recollit en cada pregunta.

A la fi, a partir d’aquesta selecció, redacta el seu conte.

De totes passades, després de realitzar el seguiment d'aquests passos, vos presentem el nostre conte:

Això era i no era, en un país molt lluny, vivia una princesa rodejada dels seus amics, els animals. Aquesta princesa, era molt intel·ligent i aventurera. Tots els dies, li agradava anar-se a bosc per a berenar amb els seus amics, pastissos, entrepans, galetes... A tots li agradava aquest menjar, perquè la princesa a més era molt bona cuinera.

La princesa volia ser amiga d'una jove que vivia a l'altra punta del bosc i un dia per sort, es va trobar amb una fada qui el va ajudar. La fada, va encantar un pastís solament pronunciant unes paraules màgiques. Aleshores, la princesa es va menjar i es va transformar en la millor amiga d'aquesta dona amb la qual jugava cada dia.

Mentres jugaven i jugàvem sense adonar-se conta, va arribar la nit i junt amb la nit i la foscor, un ogre disfressat que va tractar d'aprofitar-se amb un pas molt sigil·lós. Quan l´ogre, ja estava molt a prop, les dues el van veure i es van espantar tant, que va eixir corrent fins que es van perdre en el bosc.

Dins de l’immens bosc foscor, repletes de llàgrimes van escoltar una dolça veu. Al principi, no sabien d´on venia però al fi van veure que semblava ser un arbre que parlava. Però, quan van mirar-lo i es van apropar van mirar cap a dalt i es van adonar que era un monstre que plorava perquè tenia por.

El monstre tenia por perquè havien moltes criatures dolentes que volien fer-li mal per ser un monstre molt vell. Aleshores, la princesa i la seua amiga van acompanyar al monstre a un altre bosc, en el regne de la tolerància, on va viure molt feliç.

Ací tots eren molt feliços, fins que un dia va arribar una reina malvada anomenada Julia, qui vivia al regne del costat. La princesa va lluitar amb Julia per aconseguir la pau entre els regnes.

Però al mig de la lluita , va ser ferida al costat i la va ajudar la seua amiga. Julia li havia clavat una espasa i va sagnar molt. Finalment, va aparéixer un príncep i la va curar amb un beuratge màgic.

Revistes com a recurs educatiu al aula

Quan a les revistes que van llegir a classe les meues companyes i jo cal dir que s'anomenaven “El plaer de saber-ne més reporter doc”. A bord de l'A380. L'avió més gran del món i Activitats per tot l'estiu. Aquestes, s'adrecen a xiquets de 9 anys, ja que a partir d'aquesta edat, els nens i nenes volen indagar i conèixer per si mateixos les respostes a les seues preguntes i sobretot comprendre el món. Reporter Doc, tracta diversos temes que les apassionen: La natura, la història i el món.

Pel que fa a la natura, es comenten per exemple, la vida dels ocells, del món egipci, etcètera. Pensem que connecta l'avió de la primera pàgina amb els animals de després, ja que se centra en els ocells fent així una metàfora. A més, també inclou còmics en els que podem gaudir de la lectura a la mateixa vegada que aprenem, i així es pot fomentar la lectura d'una manera diferent. També serveix per a treballar els idiomes d'unes formes molt diverses i dinàmiques.

A més, al final de les revistes trobem jocs didàctics que resumeixen els continguts que hem aprés al llarg de la lectura. Per tant, els xiquets poden aprendre amb jocs, històries contades a través de còmics, d'endevinalles i acudits. A més, inclou un apartat de treballs manuals que es poden fer a casa i compartir-ho amb els amics o els familiars.

Per últim, cal dir que inclouen receptes per a fer a casa amb tota la família i sobretot que fomenta el treball cooperatiu i el cuidat del medi ambient. En general, hi ha imatges espectaculars, textos accessibles i activitats molt rigoroses, creatives i originals.

En conclusió, pensem que aquestes revistes en comparació amb la resta, estan adreçades per a xiquets de més de 9 anys i que es poden incloure a les classes de primària. Pensem que és una manera diferent d'aprendre i així no utilitzem només el llibre de text. Hem après un nou recurs didàctic que ens podrà servir en un futur com a mestres.


                                                              

Club de lectura: Allà on viuen els monstres

Abans de res, cal ressaltar que el club de lectura pot servir per a millorar la socialització, puix que implica periodicitat, als centres escolars, ja que quan els xiquets són molt petits el pare i la mare s'han d'implicar molt en la lectura. El fet d'anomenar-ho “club” fa que no sone avorrit, ja que normalment anem als clubs a gaudir i aquest és el principal objectiu que es vol aconseguir amb els clubs de lectura.

Una vegada finalitzada la lectura del conte Allà on viuen els monstres, hem fet una reflexió conjunta. Aquest llibre està protagonitzat per un xiquet que s'anomena Max, i està disfressat de monstre. Creiem que el xiquet està jugant a la seua habitació imaginant-se que és un monstre de veritat i per això el seu dormitori a mesura que passa el temps va convertir-se en un bosc. Finalment, després de jugar amb els monstres, arriba un moment que es cansa de jugar i torna al món real i es va a sopar amb la mare.

Per tant, el xiquet està imaginant tot això, imaginant que és el rei dels monstres. Aquest fet pot ser que siga perquè pensa que té la mateixa autoritat de la seua mare i per això repeteix el comportament d'aquesta.

Per altra banda, ens ha cridat l'atenció que el llibre comence de la mateixa manera que acaba. Això ho podem comprovar si ens fixem en el moment en què la mare li diu que van a sopar i el xiquet li diu que la menjarà i al final del conte quan els monstres també li diuen això quan el xiquet se'n va.

Arran d'això, cal mencionar que és un àlbum il·lustrat en tota regla, ja que necessitem la paraula però necessita sobretot les imatges per a poder entendre-ho. Per tant, veiem com les imatges donen més informació que el text. A més, si ens fixem en la grandària de les imatges, ens adonem que cada vegada es fan més grans i pensem que és perquè el xiquet cada vegada es fa més monstre i es fica més en aquest paper i les il·lustracions acompanyen aquest sentiment. Per altra banda, el relat està molt unit.

En conclusió, és un llibre molt recomanable per a un club de lectura, ja que posa la imaginació en acció, fent que cada u tinga una visió diferent. Per tant, en una classe donaria molt joc perquè es comentarien els diferents punts de vista que té l'alumnat i es posaria en comú fent debats i parlant tots junts.

Dramatització

Després de tractar el tema del teatre a l'aula i ver diversos exemples sobre el teatre, ens hem posat mans a l'obra i hem elaborat en parelles un guió per a treballar la dramatització.

Abans de comentar el nostre diàleg, volem parlar sobre els principis pedagògics que té la dramatització en els xiquets. Hi ha molts avantatges, però en línies generals, ressaltar que:

1. Reforça les tareas acadèmicas com podem ser la lectura i la literatura.

2. Actualitza al xiquet en materials com el llenguatge, l'art i la història.

3. Millora la concentració i l'atenció.

4. Promou la reflexió.

5. Fomenta l'ús dels sentiments i la seua diferenciació.

6. Ajuda als xiquets a treballar la fantasia, i sobretot, estimula la seua creativitat i imaginació.

Comptat i debatut, practicar el teatre a l'aula d'educació primària permet que els xiquets creen i inventen les seues pròpies històries, amb l'objectiu de representar-les més endavant. A més, aprenent a participar i col·laborar en grup.

Pel que fa al diàleg, la meua companya i jo, hem triat les següents situacions, puix que hem pensat que podrien resultar agradables i adequat pels xiquets i a més crear un ambient divertit:

Pare/ filla adolescent:

“El xiquet arriba a la seua casa i es troba amb el seu pare, que està veient la televisió a la cuina mentres fa el sopar”

Xiquet: Bona nit pare, com estàs?

Pare: Molt bé Lucas, com t'ha anat a l'escola?

Xiquet: De meravella, m'ha dit la professora la nota de l'examen de català i he triat un 9.

Pare: Quina sorpresa!! Estic molt orgullós de tu.

Xiquet: Pare, m'agradaria molt anar aquesta nit a la casa de Mario, va donar una festa i aniran tots els meus amics.

“El pare murmura”

Pare: Mm... Lucas, saps que ni a mi, ni a la teua mare ens agrada que vajes a festes a les 12 de la nit, és massa tard.

Xiquet: Però pare, ja sóc major, tinc 16 anys, per favor que vull anar, a més et promet que tornaré prompte a casa.

Pare: Però... Estaran el pares de Mario?

Xiquet: Arribaran tard, perquè tenen una cena molt important i Mario es queda a soles a la seua casa, ací nosaltres li podem fer companyia.

“Uns minuts després”

Pare: Està bé, pots anar, però té molt de cuidat i prometeu-me que no et passaràs amb l'alcohol.

Xiquet: Pare...no beuré molt i aniré prompte a casa. Moltes gràcies!!

“Lucas es va de la cuina molt content.”

Professora/alumna:

“La professora arriba a la classe de 4° de primària amb les notes de l'examen del dia anterior, però pareix enfadada”

Professora: Bon dia, he corregit els exàmens que van fer ahir, estan molt bé, però em fa la impressió de què algú va agafar una còpia de la meua taula, quan vaig anar al servici. Teniu alguna cosa per a dir?

Qualsevol alumne: Però..l'examen era fàcil, pot ser que tothom traguera bona nota.

Professora: No recordeu que ahir, quan vaig repartir els fulls, faltava u? Quina casualitat!

“Tots parlem a la mateixa vegada”

Professora: (Crida): Silenci. Calleu. Repartiré els exàmens d'u en u. Vindreu a la meua taula per ordre i es faré unes preguntes. Fins que no sàpiga la veritat no eixireu al pati.

“La professora crida a un alumne que cree que és culpable”

Professora: Marcos, quina cosa més rara, has triat un 7 a l'examen i normalment com a màxim aconseguís un 4.

Marcos: Jo no he agafat res professora, ahir em vaig passar tota la vesprada estudiant amb la meua mare i tinc esquemes dels continguts de l'examen. Vols ver-los?

Professora: No fa falta, però saps qui ha pogut ser?

“Marcos pensa durant uns segons”

Marcos: Mm.no, no ho sé.

Professora: Estàs segur? Et promet que no passarà res, però si no pagareu tots el càstig.

Marcos: Segur, podeu preguntar a la resta de la classe.

Professora: Tens raó, ho sent moltíssim.

“Acaba de repartir tots els exàmens”

Professora: Bé, com ja sabeu hui no eixireu al pati i demà tampoc, fins que el culpable confesse.

“Criden”

Tots: Però, si nosaltres no hem sigut, volem eixir, qui haja sigut que ho diga!!

Professora: Tot serà més fàcil, no suspendrà, solament tornarà a fer-ho.

Alumne culpable: El vaig agafar jo professora, estava molt nerviós i no volia que la meua mare es posara trista. Ho sent molt, sé que això no s'ha de fer. Promet que aprovaré el següent sense fer trampes.

“Ploren”

Professora: Està bé, acompanya'm. No passa res, solament parlarem una estona.

“Abandonen l'aula”