Dramatització

Després de tractar el tema del teatre a l'aula i ver diversos exemples sobre el teatre, ens hem posat mans a l'obra i hem elaborat en parelles un guió per a treballar la dramatització.

Abans de comentar el nostre diàleg, volem parlar sobre els principis pedagògics que té la dramatització en els xiquets. Hi ha molts avantatges, però en línies generals, ressaltar que:

1. Reforça les tareas acadèmicas com podem ser la lectura i la literatura.

2. Actualitza al xiquet en materials com el llenguatge, l'art i la història.

3. Millora la concentració i l'atenció.

4. Promou la reflexió.

5. Fomenta l'ús dels sentiments i la seua diferenciació.

6. Ajuda als xiquets a treballar la fantasia, i sobretot, estimula la seua creativitat i imaginació.

Comptat i debatut, practicar el teatre a l'aula d'educació primària permet que els xiquets creen i inventen les seues pròpies històries, amb l'objectiu de representar-les més endavant. A més, aprenent a participar i col·laborar en grup.

Pel que fa al diàleg, la meua companya i jo, hem triat les següents situacions, puix que hem pensat que podrien resultar agradables i adequat pels xiquets i a més crear un ambient divertit:

Pare/ filla adolescent:

“El xiquet arriba a la seua casa i es troba amb el seu pare, que està veient la televisió a la cuina mentres fa el sopar”

Xiquet: Bona nit pare, com estàs?

Pare: Molt bé Lucas, com t'ha anat a l'escola?

Xiquet: De meravella, m'ha dit la professora la nota de l'examen de català i he triat un 9.

Pare: Quina sorpresa!! Estic molt orgullós de tu.

Xiquet: Pare, m'agradaria molt anar aquesta nit a la casa de Mario, va donar una festa i aniran tots els meus amics.

“El pare murmura”

Pare: Mm... Lucas, saps que ni a mi, ni a la teua mare ens agrada que vajes a festes a les 12 de la nit, és massa tard.

Xiquet: Però pare, ja sóc major, tinc 16 anys, per favor que vull anar, a més et promet que tornaré prompte a casa.

Pare: Però... Estaran el pares de Mario?

Xiquet: Arribaran tard, perquè tenen una cena molt important i Mario es queda a soles a la seua casa, ací nosaltres li podem fer companyia.

“Uns minuts després”

Pare: Està bé, pots anar, però té molt de cuidat i prometeu-me que no et passaràs amb l'alcohol.

Xiquet: Pare...no beuré molt i aniré prompte a casa. Moltes gràcies!!

“Lucas es va de la cuina molt content.”

Professora/alumna:

“La professora arriba a la classe de 4° de primària amb les notes de l'examen del dia anterior, però pareix enfadada”

Professora: Bon dia, he corregit els exàmens que van fer ahir, estan molt bé, però em fa la impressió de què algú va agafar una còpia de la meua taula, quan vaig anar al servici. Teniu alguna cosa per a dir?

Qualsevol alumne: Però..l'examen era fàcil, pot ser que tothom traguera bona nota.

Professora: No recordeu que ahir, quan vaig repartir els fulls, faltava u? Quina casualitat!

“Tots parlem a la mateixa vegada”

Professora: (Crida): Silenci. Calleu. Repartiré els exàmens d'u en u. Vindreu a la meua taula per ordre i es faré unes preguntes. Fins que no sàpiga la veritat no eixireu al pati.

“La professora crida a un alumne que cree que és culpable”

Professora: Marcos, quina cosa més rara, has triat un 7 a l'examen i normalment com a màxim aconseguís un 4.

Marcos: Jo no he agafat res professora, ahir em vaig passar tota la vesprada estudiant amb la meua mare i tinc esquemes dels continguts de l'examen. Vols ver-los?

Professora: No fa falta, però saps qui ha pogut ser?

“Marcos pensa durant uns segons”

Marcos: Mm.no, no ho sé.

Professora: Estàs segur? Et promet que no passarà res, però si no pagareu tots el càstig.

Marcos: Segur, podeu preguntar a la resta de la classe.

Professora: Tens raó, ho sent moltíssim.

“Acaba de repartir tots els exàmens”

Professora: Bé, com ja sabeu hui no eixireu al pati i demà tampoc, fins que el culpable confesse.

“Criden”

Tots: Però, si nosaltres no hem sigut, volem eixir, qui haja sigut que ho diga!!

Professora: Tot serà més fàcil, no suspendrà, solament tornarà a fer-ho.

Alumne culpable: El vaig agafar jo professora, estava molt nerviós i no volia que la meua mare es posara trista. Ho sent molt, sé que això no s'ha de fer. Promet que aprovaré el següent sense fer trampes.

“Ploren”

Professora: Està bé, acompanya'm. No passa res, solament parlarem una estona.

“Abandonen l'aula”