Francesc Gisbert
La representació de hui s'ha basat en el llibre, La Maria no té por de Francesc Gisbert i m'ha agradat molt perquè han fet una animació diferent de la resta de grup. En referència a l'autor, cal destacar que a més de ser escriptor i traductor que té un doctorat en filologia Catalana en la Universitat d'Alacant. A més a més, és professor de llengua i literatura i imparteix cursos de formació docent per al CEFIRE.
Per a començar, han presentat a l'autor a través d'un vídeo de dibuixos en el qual gràcies a una entrevista hem pogut escoltar com Francesc Gisbert contestava a una sèrie de preguntes. Aquest fet aconsegueix que la representació siga més real i atractiva.
Quan al tríptic, cal esmentar que compta amb la informació justa i necessària i que a més té una bona organització. Arran d'això, la representació ha sigut amb ombres, i per tant, ha sigut molt original. La història s'hi ha comprés fàcilment, ja que a mesura que s'incorporaven nous personatges la narradora donava una explicació d'aquestes. La història era divertida i s'adapta al nivell de xiquets de primària.
Respecte als materials, cal dir que els espais a vegades es quedaven una mica xicotets en alguns moments, i això impedia que poguérem veure'l tot clarament. Per a concloure destacar el final, puix que ens han sorprés quan han llançat uns globus que ningú esperava.
Joan Pla Villar
La segona animació de la classe de hui s'ha basat en la trilogia de llibres "L'autobús Jordiet i la Bruixa Elisenda" escrites per Joan Pla Villar. L'escriptor va nàixer a Artana i pertany a la generació de la postguerra i a més és un dels autors més importants de novel·les juvenils a València.
Les companyes han presentat a l'autor dels llibres a través d'un vídeo molt original en el qual apareixen elles mateixes simulant que feien un viatge al passat per a fer-li una entrevista a l'autor.
La representació ha sigut molt entretinguda i cridanera per als xiquets. A més, cal esmentar que seguia un ordre lògic i senzill pel qual considere que s'adapta als xiquets que ens trobarem en un futur a l'escola. La simulació de l'autobús feia més creïble la representació.
A més, la inclusió de música en determinats moments aconseguia que l'obra resultara més divertida i que el públic es ficara més en el paper, cridant la seua atenció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario