A mi, què em passa?

LITERATURA CATALANA INFANTIL MIRA’M ALS ULLS / A MI QUÈ EM PASSA de Carme Morera i Tona Català

1.Tona Català és la verdadera autora dels textos. Intenta fer-ho des del punt de vista de la filla. Fins a quin punt penses que ho aconsegueix? Esmenta alguns capítols en els quals creus que el punt de vista és més encertat i esmenta’n d’altres on penses que veritablement hi interfereix el punt de vista de la mare, si és que creus que això arriba a pasar.

Al llarg del llibre A mi, què em passa? Tona Català intenta posar-se en la pel de la seua filla, Carme, però com a tota història, hi ha vegades en la que el punt de vista és més objectiu i altres on és més subjectiu.. D’una banda, quan als capítols que les meues companyes i jo consideren que el punt de vista és més encertats, cal mencionar en el capítol de “ M´agrada mooolt la platja” la mare diu que la seua filla no pot banyar-se i que es posarà trista. Aquest sentiment és encertat ja que hi ha clares evidències de que a la seua filla l´encanta la platja. 

D'altra banda, també trobem capítols on l’autora creiem que dona un punt de vista més subjectiu, interferint sense poder evitar-ho, el seu punt de vista com a mare. Aixó ho podem veure reflectit sense dubte ja que la mare posa un to adult que no pot evitar ocultar. Podem observar al llarg de la història que hi ha coses que diu que es imposible que sapiga la seua filla, i per tant, veiem els pensaments de la mare d´una manera més subjectiva. Un exemple molt clar seria el capítol de la seua amiga Alba i de les eleccions ja que són coneixements que Carme no pot tindre amb la seua edat i per tant ixen els pensaments de la mare.

2. Quin seria per a tú el lector/a model d’aquests llibres?

El termini “lector model” fa referència, a aquella persona ideal que tot autor imagina llegint la seua obra mentres escriu el llibre. Tanmateix, per a l’escriptora d’aquest relat, Tona Català, pensem que no existeix un lector model en concret, puix que el seu llibre potser considerat tant literatura infantil com literatura juvenil, ja que ella mateixa, en la conferència de la universitat d’Alacant, ens va dir que la literatura no té edat, que un bon llibre ho ha de poder llegir tothom. 

Arran d’això, aquest llibre no es troba a moltes escoles, ja que en alguns capítols s’utilitza un llenguatge considerat no apropiat pels més petits, com per exemple “puta” , “subnormal”, etcetera. Per això, hem arribat a la conclusió que l’obra A mi que em passa pot llegir-la tota la família, però és més recomanable que els seues lectors siguen xiquets a partir de huit-nou anys, ja que té alguns conceptes, els quals els xiquets més menuts no entendrien. 

3. Per què creus que han tingut tan bona acollida per part del públic?

En referència al èxit que han tingut els llibres, hem de comentar que creiem que ha sigut gràcies al fet de que la història está escrita per la mare de la protagonista de l’obra, com si fora la seua filla qui escriu el llibre. És a dir, per a escriure-la, Tona Català, es fica dins del cap de Carme amb l’objectiu d’escriure un llibre divertit i realista, contant les històries de la vida de la seua filla. 

Per altra banda, el nivell de comprensió és senzill, tant per la composició de les seues oracions com per el llenguatge que l’autora empra al llibre. A més, utilitza un lèxic fàcil d’entendre empleant moltes paraules quotidianes, les quals nosaltres utilitzem molt al dia a dia i per tant, són conegudes per tots. Això fa, que el lector s’aprope més al llibre i a la història llegint d’una manera lleugera i sense cap problema el relat.

La seua temática és realista , ja que conta la història de Carme a través de la seua experiència, d’una manera divertida, pretendent entretenir i donar valors, sense donar llàstima amb la discapacitat funcional que presenta la protagonista. 

A més, és un llibre que es troba dividit per capitols, cadascun d’ells amb un títol atractiu, els qual afavoreixen la lectura, atraient als lectors. Per últim, comentar, que molts xiquets podem ver-se reflectides amb Carme en alguns capítols, ocasionan ací un major desig per llegir-se el llibre. 

4. Creus que contribueixen a millorar l’actitud del públic lector envers les persones amb algún tipus de discapacitat funcional? Raona la resposta.

Les meues companyes i jo hem arribat a la conclusió que el llibre A mi que em passa és un bon recurs per a millorar l’actitud de la gent que ho llig front les persones amb una discapacitat funcional com és la protagonista, Carme.

L’obra ajuda a ver a les persones amb alguna discapacitat funcional igual a la resta de la gent, ja que moltes vegades pensem que són diferents a nosaltres o que no puguem fer les mateixes coses. Ara bé, al llibre podem observar que Carme és una xiqueta que fa vida normal, però això sí, hi ha vegades que fa les coses d’una manera més lenta o amb més dificultat que l’altres sobretot, quan era més xicoteta com per exemple, menjar a soles, gatejar, caminar parlar, llegir, pintar i tornar a casa tota sola des d’on la deixava l'autobús No obstant això, li agraden les mateixes coses que a tots, com pensar que vol ser de major, anar de concerts amb els amics, les tecnologies o anar de campament i a més, quan s’enfada amb els seus pares o germans diu paraulotes.

Com el llibre està escrit per la mare de la protagonista és més fàcil entendre la vida d’una persona amb discapacitat funcional i veure com la familia l’ajuda. Per tant, el lector està molt ficat en l’obra i podem posar-nos en la pell de ser familiar o la persona amb discapacitat.

Al relat podem trobar aquesta frase que le diu Enric a Carme “ T’has d’esforçar més que els altres xiquets per aconseguir les coses però també, les aconseguiràs”. Aquesta, pensem que és molt adequada a la història, puix que, es pot observar com el pare de Carme és realista però a la mateixa vegada vull fer-la entendre que ella també pot aconseguir tot el que es proponga al llarg de la seua vida, al igual que els altres xiquets, ja que tots són iguals i no hi ha cap persona que siga ni més ni menys que altra.

5. Creus que Carme Morera està suficientemente capacitada per a decidir si vol mostrar públicament la seua vida a través dels llibres?

Moltes persones poden pensar que no està capacitada per prende aquests tipus de decisions. Per aquesta gent, podem dir que no saben del que parlen i no tenen coneixements per dir això ja que en la nostra opinió Carme està totalment capacitada per dir si vol o no que es conega la seua història. 

Per afirmar-ho ens basem en que és una persona com qualsevol altra, pot decidir les coses com la resta del món. Aquesta xiqueta té una discapacitat que és veritat que la limita per fer determinat tipus d´accions, no obstant això, al llegir el llibre i ficar-nos dins del seu cap, podem entendre que no hem de veure-la diferent per aquestes limitacions ja que pot pensar com tots el que la rodegen. No hem de veure diferents als discapacitat sinó que hem de veure que cap persona és igual que altra i poder enriquir-nos d´aquesta diversitat. 

6. Comenta algún capítol que t’haja cridat especialmente l’atenció, tant positivament com negativa, i esmenta’n els motius.

Un capítol que ens ha cridat l’atenció, va ser el de Ens haurem de fer l’ànim. Ens ha cridat l’atenció tant positivament com negativament, per una banda ens pareix malament que recomanem als pares de Carmen portar-la a una escola especial perquè com diuen al capítol, sería fer un pass enrere molt gran ja que no aniria amb els seus companys, tan sols necesita un profesor de suport com fins ara i els pares diuen que d’aquesta manera, ha avançat moltíssim. Carmen sempre havia anat a l’escola amb els seus germans i una nova escola específica sense els seus companys no sería la millor opció.

Per altra banda ens ha cridat l’atenció positivament perquè al final van decidir que no aniria a eixa escola perquè el seu pare li va dir que no estaria contenta. Va a anar a l’escola a fer l’ESO amb els seus cosins. Pensem que aquesta va ser la millor opció ja que l’integració és molt important per a aquests xiquets i un canvi tan radical com passar d’anar a una escola ordinaria a una escola específica sería un canvi molt gros en la seua vida.

7. Què penses de l’estil? Pots caracteritzar-lo d’alguna manera?

Pensem que l´estil d´aquest llibre és difícil d´encasillar ja que no és el llibre estàndar que normalment ens llegim a l´escola sinó que va molt més enllà. Podem dir que el seu estil és molt àgil gràcies a la senzillesa i cotidanietat amb que l´autora presenta l´obra. A més, no segueix una història sinó que va contant en diferents capítols diferents moments de la seua vida.