Ressenya

CANO, Carles (2004). T’he agafat Caputxeta. Madrid: Bruño (Col·lecció: “Altamar”)128p, Il·lustracions de Gusti. A partir de 10 anys.

De primer antuvi, cal esmentar que l’autor Carles Cano va nàixer a València l'any 1957. És llicenciat en filologia catalana i a més, ha sigut docent en diversos instituts durant més de vint anys. A més a més, ha tingut altres tipus de treballs, ja que ha exercit de mestre de Ball, cambrer, guionista, locutor de radio i televisió entre altres. De totes passades, cal destacar que a principis dels anys 80, va començar escriure obres adreçades a un públic infantil i juvenil. Pel que fa a la seua trajectòria, l'escriptor, va començar a partir d'una aposta amb un amic.  Aquesta consistia a escriure deu pàgines per a un concurs de contes. Al cap i a la fi, Carles Cano va guanyar al seu amic i no va aconseguir el premi, però aquest fet podríem dir que el va motivar a seguir escrivint i gràcies a això actualment és contacontes i cantautor infantil. 

Respecte a l'il·lustrador del llibre, Gusti, abans que res,  cal destacar que va cursar els seus estudis a l'escola d'art Fernando Fader (Argentina) on va rebre el títol de tècnic en disseny i promoció publicitària. Àdhuc, hem de dir que s'inicià al món de l'animació en l'estudi "Catu Cineanimacion". Seguidament, va il·lustrar nombrosos llibres infantils i cartells, alguns dels quals han sigut publicats en més de 20 països, i fins i tot, ha participat en diverses exposicions col·lectives i individuals.

Quant a l’estructura de l’obra, cal ressaltar de primer antuvi que la història comença amb un pròleg, on apareix un ancià que vol contar als xiquets alguns contes tradicionals, com ara, La Ventafocs, Caputxeta Vermella, Blancaneus, El gat amb botes, Els tres porquets, etcètera. No obstant això,  és de allò més clar que la idea de la dona és trencar amb la percepció clàssica i els estereotips, per tal de donar-li un enfocament més modern i apropiat per als nostres dies. A més a més, aquesta obra de teatre també presenta un epíleg, on participen els mateixos personatges que en el pròleg. Al marge d’això, al text, es troben escenes, en les quals actuen els personatges dels contes clàssics que esmentava el vell. Aquestes es desenvolupen  entre el pròleg i l'epíleg, i es corresponen amb la part principal de l’obra  i a més a més destacaria que ocorren a un únic espai: el bosc. Abans d’acabar de comentar l'estructura del llibre s’ha d’afegir que les escenes són tallades per anuncis publicitaris, representades també per personatges de contes tradicionals, però, això sí, diferents dels que apareixen a les escenes de la part central.

Abans de tot, el llibre de literatura infantil T’he agafat Caputxeta, narra la història de la Caputxeta Vermella, però d’una manera totalment diferent de la que tots estem acostumats a escoltar. Això és evident, ja que l’autor ens fica en un món divertit i diferent al conte clàssic, on ixen diversos personatges trencant el seu paper tradicional, destacant de tots ells la seua protagonista que és una xiqueta valenta que li planta cara al llop, aquest animal  ja no és molt feroç, tot seguit, apareix Dràcula, un altre personatge al qual ja no li agrada xuplar sang, entre altres.  Malgrat això, les característiques d'aquest text demostren que el seu principal destinatari és el públic infantil, més concretament els xiquets de tercer cicle de primària.

El nivell de comprensió de la història és senzill, perquè la composició de les oracions no és molt complexa. Així mateix, utilitza un vocabulari assequible per al públic al qual va adreçada l’obra, a excepció d’algunes frases fetes com ara, “t’he agafat amb les mans a la massa”, “jo per ací tu per allà i per la mar brama el bacallà”, “mira’m per on , dos pardals del mateix tret” i “ni però ni poma”. A continuació , pel que fa als diàlegs cal dir que són curts i que inclouen una gran quantitat de frases exclamatives i interrogatives que fan la lectura més fluida. Aquest fet, també és possible gràcies a l’existència de cançons, que ens complementen de forma divertida la història. Al mateix temps, l’obra, fa al·lusions als canvis de vida en la societat actual, enllaçant-los amb la nova mentalitat de la dona com per exemple aquesta frase que apareix al llibre “açò és una coseta de defensa personal que no està la vida com per anar sola i indefensa pel bosc”. A més d’això,  estan les tallades que fa l’autor per anar a publicitat. De totes passades, he de dir que algunes pàgines tenen massa càrrega de text, i no deixen espai entre paràgrafs o àdhuc hi ha un.

Respecte a les il·lustracions,  cal comentar que són de gran rellevància en aquesta obra, ja que estan presents en totes i cadascuna de les pàgines. És evident que l’il·lustrador, va decidir que les seues imatges es caracteritzen pel seu fons rosa i els dibuixos en negre, és a dir, va apostar per una tonalitat simple, puix que únicament hi ha dos colors al llarg de tota la història.

En relació a la part més estètica, el llibre posseeix una enquadernació i uns plans resistents, adequats al públic al que s’adreça l’obra. El dibuix de la portada és atraient i divertit i a més representa amb claredat a la protagonista del relat. La tipografia és senzilla i clara, la qual cosa permet als xiquets una lectura còmoda i ràpida.

Arran d’això , els protagonistes es mouen únicament a dos espais físics, en primer lloc  l’escenari en el pròleg i l'epíleg i seguidament el bosc a la part principal. A més, tota l’història no transcorre en un temps breu i sense interrupcions, perquè com he dit abans, aquesta obra es caracteritza pels seus anuncis entre les diferents escenes.

És d’allò més important, ressaltar que la història s’acomiada amb els mateixos personatges i al mateix espai que al principi, és a dir, en l’escenari i amb l’ancià i la dona. Ara bé, és una obra que dóna la possibilitat a desenvolupar la imaginació i la creativitat perquè  cadascú puga finalitzar el conte com més li agrada o li crida l’atenció.

A la fi, per a concloure, des del meu punt de vista, podria expressar-hi que a pesar de ser un conte clàssic és a més molt innovador. Encara que, els protagonistes són els personatges tradicionals emprats en les històries per a infants Carles Cano, li dóna una visió divertida i entretinguda on demostra que es poden crear històries noves, i sobretot que no totes han de tenir el mateix tema, el mateix desenvolupament i el mateix final, ja que l’última part d'aquesta obra és totalment impredictible.