Conte embastat

A llegir!

De primer antuvi, abans de començar a llegir el nostre conte embastat, us explicaré en què consisteix aquest, ja que per a la majoria de vosaltres possiblement siga un terme desconegut. Aleshores, ens proposem a exposar la següent activitat a través de presentar una sèrie d’elements que serveixen de guia per a escriure un conte, és a dir, és necessari, donar les pautes bàsiques per no perdre el fil argumental.

En principi, s'ha de tractar que cada alumne/a enfile els elements prèviament seleccionats mantenint l’estructura per a garantir la coherència que necessita tot conte.

El procediment didàctic és el següent:

En primer lloc, li proposem a l’alumnat l’esquema dels punts bàsics que constitueixen l’estructura del conte.

Després, es realitza una “pluja d’idees” i es demana als xiquets i xiquetes que responguen a les preguntes. Aconseguint així una bona pila d’exemples per completar cada apartat.

Seguidament, cada xiquet/a tria la resposta que s’estima més entre totes les possibilitats que s’han recollit en cada pregunta.

A la fi, a partir d’aquesta selecció, redacta el seu conte.

De totes passades, després de realitzar el seguiment d'aquests passos, vos presentem el nostre conte:

Això era i no era, en un país molt lluny, vivia una princesa rodejada dels seus amics, els animals. Aquesta princesa, era molt intel·ligent i aventurera. Tots els dies, li agradava anar-se a bosc per a berenar amb els seus amics, pastissos, entrepans, galetes... A tots li agradava aquest menjar, perquè la princesa a més era molt bona cuinera.

La princesa volia ser amiga d'una jove que vivia a l'altra punta del bosc i un dia per sort, es va trobar amb una fada qui el va ajudar. La fada, va encantar un pastís solament pronunciant unes paraules màgiques. Aleshores, la princesa es va menjar i es va transformar en la millor amiga d'aquesta dona amb la qual jugava cada dia.

Mentres jugaven i jugàvem sense adonar-se conta, va arribar la nit i junt amb la nit i la foscor, un ogre disfressat que va tractar d'aprofitar-se amb un pas molt sigil·lós. Quan l´ogre, ja estava molt a prop, les dues el van veure i es van espantar tant, que va eixir corrent fins que es van perdre en el bosc.

Dins de l’immens bosc foscor, repletes de llàgrimes van escoltar una dolça veu. Al principi, no sabien d´on venia però al fi van veure que semblava ser un arbre que parlava. Però, quan van mirar-lo i es van apropar van mirar cap a dalt i es van adonar que era un monstre que plorava perquè tenia por.

El monstre tenia por perquè havien moltes criatures dolentes que volien fer-li mal per ser un monstre molt vell. Aleshores, la princesa i la seua amiga van acompanyar al monstre a un altre bosc, en el regne de la tolerància, on va viure molt feliç.

Ací tots eren molt feliços, fins que un dia va arribar una reina malvada anomenada Julia, qui vivia al regne del costat. La princesa va lluitar amb Julia per aconseguir la pau entre els regnes.

Però al mig de la lluita , va ser ferida al costat i la va ajudar la seua amiga. Julia li havia clavat una espasa i va sagnar molt. Finalment, va aparéixer un príncep i la va curar amb un beuratge màgic.