Una vegada finalitzada la lectura de “El vell i el far”, hem fet una reflexió conjunta. Aquest llibre està protagonitzat per una xiqueta que s'anomena Cristina i viu amb el seu avi. El conte narra la vida d'aquesta, contant que viu solament amb el seu avi perquè la seua àvia havia mort. A més, ens parla de la frustració que vivia Cristina quan va saber que el seu avi s'enamora d'una professora anomenada Susana.
La història transcorre a l'estiu, i és possible saber-ho perquè quan anava al far amb la bicicleta feia molta calor i a més anava a la piscina amb els amics del grup de teatre. El club de teatre va ser creat per què quan era xicoteta va escriure una història i el seu somni era fer la representació d´aquesta. Va ser interpretada al Prat. Quant als espais principals, trobem la urbanització de la xiqueta i el seu avi, la casa de la millor amiga de Cristina i el far, aquest últim és el més important i,a més, és un espai real situat a Xàtiva.
El vell i el far és un llibre molt fàcil de llegir i la grandària és adequada per a ser llegit per tota la família tant els més majors com els xicotets. A l'autora del llibre li van dir que escriguera un llibre que és poguera llegir tant per un xiquet de la família com pel més vell de la casa. L’obra utilitza moltes frases fetes i menjars que s'ha de destacar, ja que això aproxima més als lectors a la ciutat on podem trobar el far, és a dir, a Xàtiva.
Pel que fa a l´edat recomanable per llegir-ho, pensem que és un llibre que haurien de llegir xiquets de més de 10 anys, ja que implica una major agilitat i no apareix una gran quantitat d'il·lustracions. Per tant, el podem utilitzar en una classe del segon cicle de primària. D'aquesta manera els agradaria més i la lectura es faria més àgil i el debat que faríem a classe seria molt més enriquidor.
Per a concloure, en la nostra opinió, estem d’acord que a la nostra biblioteca d’aula tindrien aquest llibre, ja que es pot ver la relació que hi ha entre Cristina i el seu avi. Els xiquets de la nostra classe podrien empatitzar posant-se en el lloc dels pares que sempre es preocupen d’ells com l’avi de Cristina, és a dir, podem treballar l’empatia a la nostra aula. També és molt important ressaltar que posa molt valor a la figura dels avis, puix que moltes vegades no els valorem suficient i són molt importants en la nostra vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario