Conferència de la poesia clàssica a la ciència ficció: Lectura, reescriptura i pensament crític en les literaturas ibèriques.

Confèrencia Àngela Fernandes

Avui, al saló d'actes de la facultat d'educació hem rebut una conferència relacionada amb la poesia. Abans de res, cal fer referència a la veu de la xarrada, Ángela Fernandes, doctorada en teoria de la literatura per la universitat de Lisboa.

En primer lloc, ens ha parlat d'una conclusió pròpia, és d'allò més clar, que ens va comunicar que tots els escriptors que hi ha al món anteriorment han sigut lectors, ja que els textos són el resultat del coneixement d'altres textos i, sobretot, ha continuat dient que la renovació és permanent i que aquesta no existiria sense la història literària i sense la història de les interpretacions.

Seguidament, per a parlar-nos de la poesia ha fet ús d'una gran quantitat de poemes, procedint seguidament al seu anàlisis. Àdhuc, ha llegit un poema de Nietzsche que reflecteix el joc d'emocions que segueixen els poetes a més de deixar clar que la poesia i l'art no són un brot espontani.

Per altra banda, després de la lectura del poema de Carles d'Oliveira, Ángela Fernandes ha volgut remarcar que cada poema és com un ser viu que existeix com la matèria i a més a més, que el llenguatge és la matèria que sempre es recrea.

Seguidament, ha narrat dos poemes per a fer-nos entendre que la poesía es fa de paraules i que per això hem d'estar molt atents al fragmentari de cada poema. Ocasionant, que mai hi haja un significat únic, ja que cadascú té un punt de vista diferent. Aquest fet, ens permet fer debats i donar lloc a una gran varietat d'opinions

Per a finalitzar, ens ha llegit fragments del llibre futurs peligrosos de l'autora Elia Barceló. És de allò més clar, que tant aquesta lectura com els poemes s'han fet amb la intenció de crear debats i dilemes ètics com la clonació i la realitat virtual.

Per a concloure, pense que aquesta conferència ha sigut de molta utilitat i ens ha demostrat que cadascú pot tindre una concepció diferent del mateix poema, ja que això és el que pretenen els autors amb el mencionat joc d'emocions. A més, he aprés que gràcies a totes aquests factors existeixen els debats i els clubs de lectura.