Valoració

Conclusió

Amb aquesta entrada, posem punt final a l'assignatura de Catalana Infantil I

Per finalitzar el blog faré una petita valoració i conclusió d'aquesta. En primer lloc, cal esmentar que al llarg de l'assignatura hem treballat tant continguts teòrics com practiques, hem treballat la poesia, el teatre, l'àlbum il·lustrat, la narrativa, les il·lustracions però sempre dona'n-li més importància a la part practica, ja que hem fet diverses pràctiques, exposicions, animacions lectores, clubs de lectura...

Quant a les pràctiques, hi ha de destacar que han sigut quasi totes en grup o en parelles, por la qual cosa hem treballat la col·laboració, la contractació d'idees, la cooperació, etcètera. A més, han sigut treballs diferents dels d'altres assignatures, ja que hem elaborat endevinalles, poemes i contes entre altres. Així, afavoreixen la imaginació i creativitat.

En referència a les exposicions i les animacions lectores considere que són un bon recurs per a treballar en l'aula, ja que com a futurs mestres estarem la majoria de temps parlant amb els alumnes, els pares i mares i amb altres mestres del centre. És de allò més clar, que les exposicions ens ajudem a perdre la vergonya i a aprendre a explicar-nos en públic d'una manera clara i amb el to de veu adequat. Per altra banda, les animacions lectores m'han agradat moltíssim, ja que d'aquesta manera hem treballat al mateix temps el vocabulari, l'exposició i la posada en escena. Àdhuc, ens han fet reflexionar sobre la importància de contar-li contes als xiquets des de xicotets, perquè veuen la literatura com un recurs enriquidor.

Pel que fa als clubs de lectura, s'ha d'esmentar que crec que són una pràctica molt útil per a fer-la en classe, puix que es comenten els diversos llibres i permeten a cadascú donar la seua opinió i punt de vista. Així mateix, podem adonar-nos que els llibres no són entesos per tots de la mateixa manera i a més que no lo agradem els mateixos llibres a tots.

A parer meu, pense que gràcies a les animacions lectores i als clubs de lectura podem gaudir de la literatura i sobretot aprendre d'una manera divertida compartint interessos i inquietuds. No obstant això, sí que he de dir que crec que hauria sigut bona idea fer l'examen abans d'anar-nos a fer pràctiques, ja que gener ens queda molt lluny i els nostres coneixements possiblement no seran tan amplis com ara.

Com a conclusió dir que l'assignatura de literatura catalana ha sigut molt enriquidora e interessant per a la nostra formació, perquè m'ha aportat molts aspectes positius i sobretot ha fet que adquirisca la competència literària, cultural, i lingüística, les quals són molt importants com a futura docent. Finalment, l´assignatura ha superat les meues expectatives, 

Finalment... espere que us haja agradat aquest blog!

Fins sempre!

A mi, què em passa?

LITERATURA CATALANA INFANTIL MIRA’M ALS ULLS / A MI QUÈ EM PASSA de Carme Morera i Tona Català

1.Tona Català és la verdadera autora dels textos. Intenta fer-ho des del punt de vista de la filla. Fins a quin punt penses que ho aconsegueix? Esmenta alguns capítols en els quals creus que el punt de vista és més encertat i esmenta’n d’altres on penses que veritablement hi interfereix el punt de vista de la mare, si és que creus que això arriba a pasar.

Al llarg del llibre A mi, què em passa? Tona Català intenta posar-se en la pel de la seua filla, Carme, però com a tota història, hi ha vegades en la que el punt de vista és més objectiu i altres on és més subjectiu.. D’una banda, quan als capítols que les meues companyes i jo consideren que el punt de vista és més encertats, cal mencionar en el capítol de “ M´agrada mooolt la platja” la mare diu que la seua filla no pot banyar-se i que es posarà trista. Aquest sentiment és encertat ja que hi ha clares evidències de que a la seua filla l´encanta la platja. 

D'altra banda, també trobem capítols on l’autora creiem que dona un punt de vista més subjectiu, interferint sense poder evitar-ho, el seu punt de vista com a mare. Aixó ho podem veure reflectit sense dubte ja que la mare posa un to adult que no pot evitar ocultar. Podem observar al llarg de la història que hi ha coses que diu que es imposible que sapiga la seua filla, i per tant, veiem els pensaments de la mare d´una manera més subjectiva. Un exemple molt clar seria el capítol de la seua amiga Alba i de les eleccions ja que són coneixements que Carme no pot tindre amb la seua edat i per tant ixen els pensaments de la mare.

2. Quin seria per a tú el lector/a model d’aquests llibres?

El termini “lector model” fa referència, a aquella persona ideal que tot autor imagina llegint la seua obra mentres escriu el llibre. Tanmateix, per a l’escriptora d’aquest relat, Tona Català, pensem que no existeix un lector model en concret, puix que el seu llibre potser considerat tant literatura infantil com literatura juvenil, ja que ella mateixa, en la conferència de la universitat d’Alacant, ens va dir que la literatura no té edat, que un bon llibre ho ha de poder llegir tothom. 

Arran d’això, aquest llibre no es troba a moltes escoles, ja que en alguns capítols s’utilitza un llenguatge considerat no apropiat pels més petits, com per exemple “puta” , “subnormal”, etcetera. Per això, hem arribat a la conclusió que l’obra A mi que em passa pot llegir-la tota la família, però és més recomanable que els seues lectors siguen xiquets a partir de huit-nou anys, ja que té alguns conceptes, els quals els xiquets més menuts no entendrien. 

3. Per què creus que han tingut tan bona acollida per part del públic?

En referència al èxit que han tingut els llibres, hem de comentar que creiem que ha sigut gràcies al fet de que la història está escrita per la mare de la protagonista de l’obra, com si fora la seua filla qui escriu el llibre. És a dir, per a escriure-la, Tona Català, es fica dins del cap de Carme amb l’objectiu d’escriure un llibre divertit i realista, contant les històries de la vida de la seua filla. 

Per altra banda, el nivell de comprensió és senzill, tant per la composició de les seues oracions com per el llenguatge que l’autora empra al llibre. A més, utilitza un lèxic fàcil d’entendre empleant moltes paraules quotidianes, les quals nosaltres utilitzem molt al dia a dia i per tant, són conegudes per tots. Això fa, que el lector s’aprope més al llibre i a la història llegint d’una manera lleugera i sense cap problema el relat.

La seua temática és realista , ja que conta la història de Carme a través de la seua experiència, d’una manera divertida, pretendent entretenir i donar valors, sense donar llàstima amb la discapacitat funcional que presenta la protagonista. 

A més, és un llibre que es troba dividit per capitols, cadascun d’ells amb un títol atractiu, els qual afavoreixen la lectura, atraient als lectors. Per últim, comentar, que molts xiquets podem ver-se reflectides amb Carme en alguns capítols, ocasionan ací un major desig per llegir-se el llibre. 

4. Creus que contribueixen a millorar l’actitud del públic lector envers les persones amb algún tipus de discapacitat funcional? Raona la resposta.

Les meues companyes i jo hem arribat a la conclusió que el llibre A mi que em passa és un bon recurs per a millorar l’actitud de la gent que ho llig front les persones amb una discapacitat funcional com és la protagonista, Carme.

L’obra ajuda a ver a les persones amb alguna discapacitat funcional igual a la resta de la gent, ja que moltes vegades pensem que són diferents a nosaltres o que no puguem fer les mateixes coses. Ara bé, al llibre podem observar que Carme és una xiqueta que fa vida normal, però això sí, hi ha vegades que fa les coses d’una manera més lenta o amb més dificultat que l’altres sobretot, quan era més xicoteta com per exemple, menjar a soles, gatejar, caminar parlar, llegir, pintar i tornar a casa tota sola des d’on la deixava l'autobús No obstant això, li agraden les mateixes coses que a tots, com pensar que vol ser de major, anar de concerts amb els amics, les tecnologies o anar de campament i a més, quan s’enfada amb els seus pares o germans diu paraulotes.

Com el llibre està escrit per la mare de la protagonista és més fàcil entendre la vida d’una persona amb discapacitat funcional i veure com la familia l’ajuda. Per tant, el lector està molt ficat en l’obra i podem posar-nos en la pell de ser familiar o la persona amb discapacitat.

Al relat podem trobar aquesta frase que le diu Enric a Carme “ T’has d’esforçar més que els altres xiquets per aconseguir les coses però també, les aconseguiràs”. Aquesta, pensem que és molt adequada a la història, puix que, es pot observar com el pare de Carme és realista però a la mateixa vegada vull fer-la entendre que ella també pot aconseguir tot el que es proponga al llarg de la seua vida, al igual que els altres xiquets, ja que tots són iguals i no hi ha cap persona que siga ni més ni menys que altra.

5. Creus que Carme Morera està suficientemente capacitada per a decidir si vol mostrar públicament la seua vida a través dels llibres?

Moltes persones poden pensar que no està capacitada per prende aquests tipus de decisions. Per aquesta gent, podem dir que no saben del que parlen i no tenen coneixements per dir això ja que en la nostra opinió Carme està totalment capacitada per dir si vol o no que es conega la seua història. 

Per afirmar-ho ens basem en que és una persona com qualsevol altra, pot decidir les coses com la resta del món. Aquesta xiqueta té una discapacitat que és veritat que la limita per fer determinat tipus d´accions, no obstant això, al llegir el llibre i ficar-nos dins del seu cap, podem entendre que no hem de veure-la diferent per aquestes limitacions ja que pot pensar com tots el que la rodegen. No hem de veure diferents als discapacitat sinó que hem de veure que cap persona és igual que altra i poder enriquir-nos d´aquesta diversitat. 

6. Comenta algún capítol que t’haja cridat especialmente l’atenció, tant positivament com negativa, i esmenta’n els motius.

Un capítol que ens ha cridat l’atenció, va ser el de Ens haurem de fer l’ànim. Ens ha cridat l’atenció tant positivament com negativament, per una banda ens pareix malament que recomanem als pares de Carmen portar-la a una escola especial perquè com diuen al capítol, sería fer un pass enrere molt gran ja que no aniria amb els seus companys, tan sols necesita un profesor de suport com fins ara i els pares diuen que d’aquesta manera, ha avançat moltíssim. Carmen sempre havia anat a l’escola amb els seus germans i una nova escola específica sense els seus companys no sería la millor opció.

Per altra banda ens ha cridat l’atenció positivament perquè al final van decidir que no aniria a eixa escola perquè el seu pare li va dir que no estaria contenta. Va a anar a l’escola a fer l’ESO amb els seus cosins. Pensem que aquesta va ser la millor opció ja que l’integració és molt important per a aquests xiquets i un canvi tan radical com passar d’anar a una escola ordinaria a una escola específica sería un canvi molt gros en la seua vida.

7. Què penses de l’estil? Pots caracteritzar-lo d’alguna manera?

Pensem que l´estil d´aquest llibre és difícil d´encasillar ja que no és el llibre estàndar que normalment ens llegim a l´escola sinó que va molt més enllà. Podem dir que el seu estil és molt àgil gràcies a la senzillesa i cotidanietat amb que l´autora presenta l´obra. A més, no segueix una història sinó que va contant en diferents capítols diferents moments de la seua vida.

Ressenya

CANO, Carles (2004). T’he agafat Caputxeta. Madrid: Bruño (Col·lecció: “Altamar”)128p, Il·lustracions de Gusti. A partir de 10 anys.

De primer antuvi, cal esmentar que l’autor Carles Cano va nàixer a València l'any 1957. És llicenciat en filologia catalana i a més, ha sigut docent en diversos instituts durant més de vint anys. A més a més, ha tingut altres tipus de treballs, ja que ha exercit de mestre de Ball, cambrer, guionista, locutor de radio i televisió entre altres. De totes passades, cal destacar que a principis dels anys 80, va començar escriure obres adreçades a un públic infantil i juvenil. Pel que fa a la seua trajectòria, l'escriptor, va començar a partir d'una aposta amb un amic.  Aquesta consistia a escriure deu pàgines per a un concurs de contes. Al cap i a la fi, Carles Cano va guanyar al seu amic i no va aconseguir el premi, però aquest fet podríem dir que el va motivar a seguir escrivint i gràcies a això actualment és contacontes i cantautor infantil. 

Respecte a l'il·lustrador del llibre, Gusti, abans que res,  cal destacar que va cursar els seus estudis a l'escola d'art Fernando Fader (Argentina) on va rebre el títol de tècnic en disseny i promoció publicitària. Àdhuc, hem de dir que s'inicià al món de l'animació en l'estudi "Catu Cineanimacion". Seguidament, va il·lustrar nombrosos llibres infantils i cartells, alguns dels quals han sigut publicats en més de 20 països, i fins i tot, ha participat en diverses exposicions col·lectives i individuals.

Quant a l’estructura de l’obra, cal ressaltar de primer antuvi que la història comença amb un pròleg, on apareix un ancià que vol contar als xiquets alguns contes tradicionals, com ara, La Ventafocs, Caputxeta Vermella, Blancaneus, El gat amb botes, Els tres porquets, etcètera. No obstant això,  és de allò més clar que la idea de la dona és trencar amb la percepció clàssica i els estereotips, per tal de donar-li un enfocament més modern i apropiat per als nostres dies. A més a més, aquesta obra de teatre també presenta un epíleg, on participen els mateixos personatges que en el pròleg. Al marge d’això, al text, es troben escenes, en les quals actuen els personatges dels contes clàssics que esmentava el vell. Aquestes es desenvolupen  entre el pròleg i l'epíleg, i es corresponen amb la part principal de l’obra  i a més a més destacaria que ocorren a un únic espai: el bosc. Abans d’acabar de comentar l'estructura del llibre s’ha d’afegir que les escenes són tallades per anuncis publicitaris, representades també per personatges de contes tradicionals, però, això sí, diferents dels que apareixen a les escenes de la part central.

Abans de tot, el llibre de literatura infantil T’he agafat Caputxeta, narra la història de la Caputxeta Vermella, però d’una manera totalment diferent de la que tots estem acostumats a escoltar. Això és evident, ja que l’autor ens fica en un món divertit i diferent al conte clàssic, on ixen diversos personatges trencant el seu paper tradicional, destacant de tots ells la seua protagonista que és una xiqueta valenta que li planta cara al llop, aquest animal  ja no és molt feroç, tot seguit, apareix Dràcula, un altre personatge al qual ja no li agrada xuplar sang, entre altres.  Malgrat això, les característiques d'aquest text demostren que el seu principal destinatari és el públic infantil, més concretament els xiquets de tercer cicle de primària.

El nivell de comprensió de la història és senzill, perquè la composició de les oracions no és molt complexa. Així mateix, utilitza un vocabulari assequible per al públic al qual va adreçada l’obra, a excepció d’algunes frases fetes com ara, “t’he agafat amb les mans a la massa”, “jo per ací tu per allà i per la mar brama el bacallà”, “mira’m per on , dos pardals del mateix tret” i “ni però ni poma”. A continuació , pel que fa als diàlegs cal dir que són curts i que inclouen una gran quantitat de frases exclamatives i interrogatives que fan la lectura més fluida. Aquest fet, també és possible gràcies a l’existència de cançons, que ens complementen de forma divertida la història. Al mateix temps, l’obra, fa al·lusions als canvis de vida en la societat actual, enllaçant-los amb la nova mentalitat de la dona com per exemple aquesta frase que apareix al llibre “açò és una coseta de defensa personal que no està la vida com per anar sola i indefensa pel bosc”. A més d’això,  estan les tallades que fa l’autor per anar a publicitat. De totes passades, he de dir que algunes pàgines tenen massa càrrega de text, i no deixen espai entre paràgrafs o àdhuc hi ha un.

Respecte a les il·lustracions,  cal comentar que són de gran rellevància en aquesta obra, ja que estan presents en totes i cadascuna de les pàgines. És evident que l’il·lustrador, va decidir que les seues imatges es caracteritzen pel seu fons rosa i els dibuixos en negre, és a dir, va apostar per una tonalitat simple, puix que únicament hi ha dos colors al llarg de tota la història.

En relació a la part més estètica, el llibre posseeix una enquadernació i uns plans resistents, adequats al públic al que s’adreça l’obra. El dibuix de la portada és atraient i divertit i a més representa amb claredat a la protagonista del relat. La tipografia és senzilla i clara, la qual cosa permet als xiquets una lectura còmoda i ràpida.

Arran d’això , els protagonistes es mouen únicament a dos espais físics, en primer lloc  l’escenari en el pròleg i l'epíleg i seguidament el bosc a la part principal. A més, tota l’història no transcorre en un temps breu i sense interrupcions, perquè com he dit abans, aquesta obra es caracteritza pels seus anuncis entre les diferents escenes.

És d’allò més important, ressaltar que la història s’acomiada amb els mateixos personatges i al mateix espai que al principi, és a dir, en l’escenari i amb l’ancià i la dona. Ara bé, és una obra que dóna la possibilitat a desenvolupar la imaginació i la creativitat perquè  cadascú puga finalitzar el conte com més li agrada o li crida l’atenció.

A la fi, per a concloure, des del meu punt de vista, podria expressar-hi que a pesar de ser un conte clàssic és a més molt innovador. Encara que, els protagonistes són els personatges tradicionals emprats en les històries per a infants Carles Cano, li dóna una visió divertida i entretinguda on demostra que es poden crear històries noves, i sobretot que no totes han de tenir el mateix tema, el mateix desenvolupament i el mateix final, ja que l’última part d'aquesta obra és totalment impredictible.

Animació lectora: Roald Dahl i Charles Perrault

Hui és l'últim dia de l'assignatura Literatura Catalana Infantil i amb això acaben les animacions lectores.

Roald Dahl

Abans de res, cal esmentar que el primer grup de hui, ha fet la seua animació lectora amb titelles i s'han inspirat en les obres de Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, Els Culdolla i Les bruixes, escrites per l'autor Roald Dahl.

L'autor va nàixer l'any 1926 a Gales, però la seua carrera com a escriptor no va començar fins a 1942 en Washington. A l'escola pensaven que no tenia habilitat per a escriure, però els va sorprendre.

Pel que fa a la representació, cal esmentar que ha sigut molt original, puix que posar els fons amb el projector ha sigut una molt bona idea que cap va fer abans. A més, el decorat era molt bonic i es notava que ho han fet ells. Per altra banda, les companyes han decidit fer una mescla dels quatre contes en una sola història.

Per a finalitzar l'exposició, el grup ha decidit fer un Kahoot amb informació de l'autor, aconseguint ací que tots estigueren molt atents. El premi per als tres primers era un xocolate de la fàbrica de Willy Wonka. Com a conclusió, m'ha paregut una història molt divertida, curta, àgil i amena!

Charles Perraul

El segon grup de hui, ha fet l'animació literària amb una actuació molt graciosa, inspirant-se en l'obra de La Ventafocs. L'autor d'aquesta obra és Charles Perrault, escriptor Francès que va nàixer l'1 de gener de 1628. Va estudiar dret i des de l'adolescència va tenir una forta inclinació per la literatura i va a escriure quaranta-sis llibres.

Els companys van presentar a l'autor en forma d'entrevista amb un vídeo molt divertit en el que eixien ells mateixos. La representació va estar molt maca!, ja que els meus companys han decidit fer l'obra de La ventafocs amb un enfocament diferent i innovador. Puix que, eren quatre xics ells que han fet de la madrastra, les germanastres i la ventafocs.

És una obra que jo coneixia molt, podria dir que és una de les meues obres preferides de quan era xicoteta, però sobretot m'ha agradat molt com ho han fet. a més, crec que és un llibre interessant per a tractar amb els nens i parlar de la igualtat, respecte i els valors humans,

Finalment, la representació m'ha cridat moltíssim l'atenció perquè crec que ho han fet de manera atractiva per als xiquets i és una bona manera d'entretenir a l'alumnat.

Animació lectora: Germans Grimm i Enric Valor

Els germans Grimm

Abans de res, la primera animació lectora que s'ha fet hui ha sigut Caputxeta Vermella i els tres porquets, la qual hem representat les meues companyes i jo. Quan a l'estructura de l'animació, cal esmentar que crec que ha sigut la correcta, puix que abans de fer l'obra, hem fet un petit resum dels autors d'aquestes obres d'una manera diferent de la resta de la classe. En referència a ells, cal ressaltar que van ser ells que van inventar la frase “ hi havia una vegada” i que van a escriure quasi més de 200 contes. Per altra banda, van aprendre que al llarg de la seua vida, van viure a diferents llocs i que sempre van treballar com bibliotecaris. A més, ambdues van compartir el gust per la tradició des de molt xicotets.

Seguidament, després de finalitzar el vídeo, hem començat la representació, la qual van decidir fer-la amb titelles, ja que considerem que als xiquets li agraden molt i a més, creiem que a vegades se senten identificats. Al llarg de la representació, la companya que feia de narradora, va interactuar amb la resta de la classe, per a fer ací l’obra més amena i entretinguda.

Per a concloure, cal dir que hem decidit enfocar l'exposició d’aquesta manera, per a tractar de simular que ens trobarem a una classe de primària fent l’animació lectora amb els nostres alumnes. Per això, va aparéixer la mestra explicant als seus alumnes el que farien a la classe de hui.

Espere que us haja agradat! Ací, teniu el video dels autors  https://youtu.be/smgNa7gZT_E

 

Enric Valor

En primer lloc, abans de començar a parlar de la segona animació lectora, anirem a conéixer al seu autor, Enric Valor. Enric Valor, va nàixer a Castalla en 1911 i des de molt petit va tindre vocació per l'escriptura. No obstant això, quan era més major va aprofundir al valencià. i per això hui en dia, es pot dir que és el principal promotor de l'estandardització i normalització d'aquest idioma. A més, va publicar una sèrie d'obres de Jamaica. Sobretot, Enric Valor, és conegut gràcies a les seues rondalles.

Quan a la representació, cal esmentar que han introduït a l'autor amb un vídeo molt entretingut i cridaner, el qual m'ha cridat molt l'atenció. A més, per a fer la representació han portat a classe diversos materials. Aquest fet, considere que és important de cara al futur, ja que als xiquets els agraden molt els materials de manipulació.

Arran d'això, ens han fet participar en la seua animació a través d'una cançó i de diferents fragments d'obres que havien de llegir en veu alta i elegir el títol d'aquest fragment entre una sèrie d'opcions. No obstant això, pense que l'animació ha sigut un poquet curta.

Animació lectora: Francesc Gisbert i Joan Pla Villar

Francesc Gisbert

La representació de hui s'ha basat en el llibre, La Maria no té por de Francesc Gisbert i m'ha agradat molt perquè han fet una animació diferent de la resta de grup. En referència a l'autor, cal destacar que a més de ser escriptor i traductor que té un doctorat en filologia Catalana en la Universitat d'Alacant. A més a més, és professor de llengua i literatura i imparteix cursos de formació docent per al CEFIRE.

Per a començar, han presentat a l'autor a través d'un vídeo de dibuixos en el qual gràcies a una entrevista hem pogut escoltar com Francesc Gisbert contestava a una sèrie de preguntes. Aquest fet aconsegueix que la representació siga més real i atractiva.

Quan al tríptic, cal esmentar que compta amb la informació justa i necessària i que a més té una bona organització. Arran d'això, la representació ha sigut amb ombres, i per tant, ha sigut molt original. La història s'hi ha comprés fàcilment, ja que a mesura que s'incorporaven nous personatges la narradora donava una explicació d'aquestes. La història era divertida i s'adapta al nivell de xiquets de primària.

Respecte als materials, cal dir que els espais a vegades es quedaven una mica xicotets en alguns moments, i això impedia que poguérem veure'l tot clarament. Per a concloure destacar el final, puix que ens han sorprés quan han llançat uns globus que ningú esperava.

Joan Pla Villar

La segona animació de la classe de hui s'ha basat en la trilogia de llibres "L'autobús Jordiet i la Bruixa Elisenda" escrites per Joan Pla Villar. L'escriptor va nàixer a Artana i pertany a la generació de la postguerra i a més és un dels autors més importants de novel·les juvenils a València.

Les companyes han presentat a l'autor dels llibres a través d'un vídeo molt original en el qual apareixen elles mateixes simulant que feien un viatge al passat per a fer-li una entrevista a l'autor.

La representació ha sigut molt entretinguda i cridanera per als xiquets. A més, cal esmentar que seguia un ordre lògic i senzill pel qual considere que s'adapta als xiquets que ens trobarem en un futur a l'escola. La simulació de l'autobús feia més creïble la representació.

A més, la inclusió de música en determinats moments aconseguia que l'obra resultara més divertida i que el públic es ficara més en el paper, cridant la seua atenció.

Animació lectora: Anderson

Anderson

El grup de l'animació de hui ha combinat marionetes i teatre en una mateixa representació i això ha resultat molt interessant. A més, han enllaçat correctament tres obres diferents de l'autor H.C Andersen com són: La sereneta, El soldadet de plom i La venedora de mixtos.

Abans de res, d'aquest autor hem pogut aprendre que va nàixer en Odense (Dinamarca). En podríem continuant dient que gràcies al canceller Jonas Collin, que va ser el que li va manar a l'escola de Slagelse per a rebre una instrucció formal, ha arribat a ser l'home tan reconegut i admirat que hui tothom conec. Per últim, pel que fa a l'autor cal dir que hem aprés que les seues primeres creacions van ser escrites al carrer i que ningú confiava que els seus treballs eren bons.

En referència a la representació teatral, cal mencionar que no han fet únicament una sola cosa, sinó que van alternar una obra de teatre de titelles amb dues històries narrades pels mateixos protagonistes dels contes representats. Aquest fet tenia per objectiu que la representació fóra entretinguda i dinàmica i pel que fa al vocabulari que han emprat i l'ordre que han sigut considere que ha sigut l'adequat.

En conclusió, cal comentar que m'ha impressionat molt gratament com han enllaçat les diferents històries aconseguint que els tres contes semblaran u. Al marge d'això, igual que en totes les animacions lectores ens han donat un tríptic que pense que està molt complet complint els requisits.