Comentari il·lustracions

Hui a classe, hem comentat en grup, diverses il·lustracions seguint una sèrie de preguntes com si foren una guia. A continuació, podeu ver dos comentaris sobre aquestes.

Quan a la primera imatge, cal esmentar que la il·lustració està disposada en un primer pla, mostrant a una dona de perfil. Seguidament, podem veure que hi ha una línia horitzontal que divideix el pla entre el món humà i el món marí. D´aquesta manera veiem diferenciats dos mons, els quals es fusionen en una sola imatge. Aquesta fusió la veiem reflectida en la dona que ens sembla una sirena, a més, els seus cabells podem confondre'ls amb algues. Per tant, tenim elements humans i naturals segons el pont de vista de cadascú.

Pel que fa als colors, s'utilitzen colors càlids per als peixos i les galtes de la xiqueta i colors blaus per la mar, etc.

Una vegada analitzada la primera imatge, ens disposem a analitzar aquesta il·lustració de Mariona Cabassa, la qual presenta un pla general on podem observar un circ o un teatre. A més, il·lustra un espai abundant en detalls, amb la intenció de plasmar totes les coses que un teatre necessita per a la representació de les seues obres. Pel que fa als personatges, dir que són quasi inexistents, però, a pesar d'això, podem veure'ls d'esquena, com si estigueren veient una representació teatral i que ells mateixos foren els espectadors. Per això, la imatge ens ofereix un punt de vista subjectiu.

Quant als colors, aquests són molt cridaners, hi ha colors que destaquen molt com són el roig de les cortines.

Per últim, el fet que la imatge estiga molt carregada d'objectes ens transmet una sensació de moviment.

Teatre

En primer lloc, cal comentar que hi ha molts gèneres literaris com són la narrativa, la poesia i el teatre. Però, la narrativa és el gènere que més llegim i per tant, deixem les altres a un costat més anyunyat. Hem d'intentar no fer-ho, i descobrir tot el que ens poden aportar també els altres.

Després de reflexionar-ho en grup, pensem que hem d'introduir aquests gèneres en l'escola i donar-li als xiquets l'oportunitat de llegir diferents tipus llibres i descobrir els quals són els que més li agraden. En la nostra experiència, vam llegir una obra teatral i ens va sorprendre, ja que pensem que és molt més lleugera de llegir pels diàlegs que hi apareixen en aquest. El teatre fa que la lectura siga molt més dinàmica, tant per la participació de molts personatges com per les anotacions que hi apareixen, indicant, cada mena de detalls que van succeïen.

Quan a l'escola, si pensem com a futurs docents, creiem que podem treballar aquest gènere d'una manera més divertida a la nostra aula que els altres. Per exemple, podem fer escenificacions, en les que els mateixos alumnes siguen el protagonista de l'obra. I amb això, fomentar l'hàbit lector dels xiquets des de petits.

Poema de la jirafa

A la classe de hui, la meua companya i jo, hem fet un poema d'una girafa. Hem tractat que fora un poema infantil, per a cridar l'atenció dels més petits. Per això, el vocabulari que hem utilitzat és molt senzill i atractiu.

La blava girafa

es mort de fred

doncs ha arribat l'hivern

i no té barret.

La dolça girafa

amb alegria passejava

buscant un peral

com ella d´alt.

La girafa Isabela

ulleres lluïa

per ver a la nit

el paisatge bonic.

Olga Xirinacs

PRESENTACIÓN OLGA XIRINACS

L'escriptora Olga Xirinacs va nàixer l'any 1936 a la ciutat de Tarragona, a un poble costaner, fet que li va marcar tota la seua trajectòria, puix la mar és el tema principal de tots els seus escrits. És l’autora de moltíssimes obres literàries, tant en prosa com en vers. A més, ha escrit una sèrie de llibres, els quals ha decidit dedicar-los a un públic infantil i juvenil. No obstant això, compta amb més de 300 contes, la majoria d'ells destinats a un públic adult. Podem trobar molts d'ells traduïts a altres idiomes, com per exemple al rus, castellà, anglés, francés i per últim a l'euskera.

D'una banda, col·laborava normalment en premsa periòdica: La vanguardia, Avui i Foc Nou i a més va impartir curs de narrativa a la universitat de Pompeu Fabra, en Barcelona. Per altra banda, cal dir que ha guanyat els premis més important de la literatura catalana com per exemple el premi Sant Jordi, Sant Joan, Josep Pla, entre altres.


Comptat i debatut, en el seu honor van construir una escola a Tarragona que porta el seu nom.

En el següent enllaç podeu veure la presentació en format power point:

https://docs.google.com/presentation/d/1AJxcnMxuwqtYDsO2xJz5zgHcoeZYGotmkUOLNZr1zM/edit?usp=sharing

Tautograma i reflexió del poema de Joan Brossa

Avui a la classe hem aprés el concepte de tautograma, que és un poema en el qual totes les paraules comencen amb la mateixa lletra. En el meu cas n'he fet un amb la lletra A que és la inicial del meu nom:

Ana anava atarretgada

Aurora ajudan-la anava

abraçance alhora

Ana i Aurora.

    

Seguidament, hem reflexionat sobre la poesia i l'hem fet amb un poema que hem llegit de Joan Brossa. A la fi, hem arribat a la conclusió que per descomptat tots els poemes tenen un món interior i que per això es poden interpretar de moltes maneres. És d'allò més clar, que estan fets així perquè reflexionem i fem l'esforç d'entendre-ho i veure el que sentim. Àdhuc, adonar-nos de la importància i la bellesa dels poemes.

Conferència

La conferència de hui a la universitat d'Alacant s'anomena "Funcions i reptes de la literatura inclusiva en l'educació". Per a parlar d'aquest tema, ha vingut l'autora dels llibres "A mi que em passa" i "Mira'm als ulls".
En primer lloc, com a resum, diré que l'autora dels dos llibres ens va contar que per a escriure els relats va tenir com a referència a la seua segona filla, qui pateix hipotonia. A més, ens va dir que volia aconseguir un llibre divertit, i que per això va decidir posar-se en el cap de Carmen.

Aquests llibres parlem de la hipocresia al voltant de la diversitat funcional i ensenyen una sèrie de valors, perquè els xiquets entenguen la realitat diversa fent-se compte de les limitacions diàries de la protagonista. Per això, la majoria de vegades se senten identificats, ja que tracta temes quotidians amb un llenguatge utilitzat al carrer. No obstant això, aquests llibres no són molt utilitzats a l'escola, perquè els mestres consideren que tenen un llenguatge inapropiat.

Per altra banda, ens va dir que els llibres no tenen un gènere definit i que són per a tota classe de lectors, ja que es poden considerar llibres de literatura infantil i juvenil. A més, alhora està treballant per fer una sèrie de televisió.

Comptat i debatut, ens va contar que ja han fet 140 conferències al País Valencià i a Catalunya, sent aquesta la 5a edició.

En la meua opinió, aquesta conferència ha sigut una xarrada molt propera. Doncs l'autora, era la mare de la protagonista dels llibres i ens va contar les històries de la seua filla, tal com són, és a dir, sense voler fer llàstima i amb sinceritat, aconseguint així, el seu objectiu, escriure un llibre de diversitat d'una manera divertida.

Per finalitzar, he de dir que aquesta conferència m'ha fet pensar el fet de la diversitat, i sobretot m'ha animat a llegir aquests llibres, a pesar que fins ara no m'agrada llegir aquest gènere. A més, m'he adonat que aquest tipus de lliures, criden l'atenció de la gent, ja que és una molt bona forma per a transmetre valors i, sobretot, fomentar la lectura. Els llibres han tingut moltíssima fama i molts xiquets i adults s'identifiquen amb ells. Per això, a través d'aquesta conferència podem veure la importància d'incloure llibres de diversos gèneres a la nostra biblioteca d´aula. Aconseguint així, que els nostres alumnes, a més de tindre curiositat per la lectura, aprenguen una sèrie de valors deixant de banda els prejudicis.

Article de Jacqueline Kerguéno

Ajudar els nens a esdevenir lectors. 

En primer lloc, hem de dir que una vegada finalitzada la lectura de l'article" Ajudar els nens a esdevenir lectors" de Jacqueline Kerguéno, hem reflexionat amb el tema del plaer per llegir i hem arribat a la conclusió que és un fet que moltes vegades no ve per ell mateix, sinó que s'ha de començar des que són molt menuts.

Esdevenir lectors és un procés molt llarg i que s'ha de fer d'una manera progressiva, per això hem de donar-li importància a l'escola i a més s'ha de fer d'una manera adequada i atractiva. En la meua opinió i la de la meua companya, pensem que una bona mestra ha de conéixer els gustos i interessos del seu alumnat i recomanar sempre llibres que pense que enganxaran i motivaran als xiquets tant per ser atractius com adequats a la seua edat. En definitiva, el nostre objectiu és aconseguir que lligen i que no senten que és una obligació.

En conclusió, un nen no es farà lector en un dia només. Potser molts xiquets comencen llibres que no acaben i això no hem de veure'l com una mala acció, ja que si ha decidit no continuar llegint serà perquè no és el seu tipus de llibre. El que hem de fer, és recomanar-li un altre més adequat als seus interessos, per aconseguir que continue llegint sense obligar-lo a acabar el que no li ha agradat, fent així que tinga una altra oportunitat per poder enganxar-se a la lectura.

Endevinalla

Hui a la classe de literatura catalana hem fet una endevinalla, seguint uns passos que hem pactat per arribar a tots els xiquets. L'objectiu eixe ens ha marcat els criteris a seguir. En primer lloc, hem pensat quin animal o cosa volien que fora el protagonista i després, hem considerat adequat, que la nostra endevinalla fóra fàcil i que conta-se amb un vocabulari senzill i amb unes estructures gramaticals simples, adreçades als xiquets de primària. Les meues companyes i jo, hem elaborat dues endevinalles, com podeu veure de seguida:

Així les teniu, les endevinàreu?

Pel sòl vaig calmat i 

amb la meua casa vaig

quan la pluja cau a raudals

jo isc a passejar. 

(El caragol)

Parle i no tinc boca, 

escolte i no tinc orelles,

també se escriure i no tinc mans,

ens fa alegries i mal de cap.  

(telèfon mòbil)

Què és un limerick?

       Per a començar, parlaré un poquet de què és un limerick, ja que per a la majoria de vosaltres serà una paraula desconeguda. Aleshores, us explique que un limerick és un gènere literari propi de la literatura anglosaxona que compta amb una estructura molt característica.

Com vos he dit, ara coneixereu dos limerick que hem fet  i són els següents:

 

Hi havia un tauró a la mar

que va trobar un calamar

i com tenia el cos molt gran

el calamar es va espantar, 

i el tauró se'l va menjar. 

Hi havia un ratolí tocant el violí

va arribar un xiquet i el va dir shh

va ballar al compàs

i es va trencar el nas
 cridem al doctor, el ratolí està boig. 

Hi havia una vegada un gos

molt afectuós i amorós

li agradava passejar

i un xiquet li va pegar

a les hores el gos li va donar un mos.

Article de Gemma Lluch

Abans que res, per començar, he de dir que després de la lectura de l'article de Gemma Lluch hem aprés que la literatura anteriorment era anomenada paraliteratura o subliteratura. Aquest terme fa referència, de totes passades, als gèneres literaris destinats a masses, és a dir, obres adreçades a un públic en concret. A més a més, la meua companya i jo, hem aconseguit entendre el significat dels següents conceptes més profundament.

En primer lloc, el terme de lector model es refereix, a aquella persona ideal que tot autor imagina llegint la seua obra mentres escriu el seu llibre, és a dir, el idol de l'escriptor.

En segon lloc, quan a la competència literària podríem expressar que fa referència a un conjunt de factors que permeten la realització plena del text. És a dir, un procés de desenvolupament de les capacitats i destreses que aconsegueix l'alumne, si utilitza un llenguatge senzill o cuidat, que farà que tinga la personalitat i la bellesa pròpia.

Ara com ara, atenint-nos als conceptes d'intertextualitat, hipertextualitat i paratextualitat hem de dir que mentres la intertextualitat fa referència a la relació existent entre un text i els altres, la hipertextualitat es caracteritza per tindre un text dins d'altre i a banda, com a paratextualitat entenem la relació existent entre un text i el seu paratext.

Per a finalitzar i concloure, parlarem de la gramàtica interioritzada, aquesta tracta dels coneixements literaris que posseeix el lector i fan que aquest siga capaç d'entendre'ls i fer les abstraccions necessàries per a recordar-los.

Article de Michael Tournier

De primer antuvi, hem de dir que després de llegir l'article de Michael Tournier no va a quedar-nos molt clar, si existeix o no una literatura infantil. Pensem que l'autor difícilment ens deixa clar si considera que sí que n'hi ha, malgrat això, pensa que no hi hauria d'existir, ja que hi ha una sèrie de texts que per la seua brevetat, claredat i ritme podrien ser llegits pels xiquets, sense necessitat de catalogar-se com a literatura infantil. D'una altra banda, ens diu que existeixen una sèrie de límits i imposicions que fan que la literatura perda la seua essència.

De totes passades, és evident que l'autor és partidari d'una idea de literatura diferent de la literatura generalitzada. Parteix del fet que si aquesta existeix, hauria de ser una literatura per a poder ser llegida per tothom, és a dir, llibres escrits de manera senzilla, breus amb un llenguatge clar i poc carregat. És d'allò més clar, que el seu objectiu és que arribe fins i tot als xiquets, com diria l'autor.

És d'allò més evident que l'escriptor Michael Tournier denuncia que el concepte de "literatura infantil" en aquests dies haja arribat fins al materialisme i la pèrdua d'identitat literària lleva'n-li la importància que es mereix i deixa'n-se portar pel capitalisme i la tirania. D'una banda, pensa que existeixen una sèrie de llibres que no són acceptats socialment per les associacions de pares i mares, revistes i periòdics... Els quals tenen un paper i un pes molt important en el món de la literatura. D'altra banda, aquest termini de literatura infantil ha d'adaptar-se a les exigències demanades per la premsa i les necessitats de ser acceptats al mercat, perquè si no aquests queden exposats a un boicot editorial. Puix que, aquestes marquen molt i no accepten lectures originals, que ixen de certs patrons literaris.

De totes passades, al cap i a la fi, hem de dir que existeixen certes obres que són aptes per a tots els públics, àdhuc algunes sí que necessiten ser revisades o considerades no per a tothom, perquè hi ha aspectes que moltes vegades no són adequades per als xiquets. A més, pensem que és important que hi haja varietat i riquesa de llibres per als diversos gustos dels lectors. Malgrat i tot, adaptats a les edats i esdeveniments canviants de la societat. De vegades, en certes ocasions als adults els agrada llegir novel·les, obres de teatre i poemes un poc més atrevides, les quals no haurien de llegir els xiquets. Per a concloure, estem d'acord amb què existisca el concepte de “literatura infantil” sempre que hi haja una varietat i es promoga l'originalitat.

Qué és per a tu la Literatura ?

     

Abans de res, he de dir que per a mi la literatura és una manifestació artística, en la que trobem un ús del llenguatge oral i escrit molt cuidat. D'una altra banda, a més podria esmentar que al cap i a la fi és un conjunt de produccions literàries amb una estructura definida característica a una nació, època i gènere.